[Per Íngrid Tarragó, publicista i comunicadora]
Això és un no parar; després de gairebé 3 mesos de vacances escolars –aquest tema dona per a un altre article– acabem amb la traca final de la Festa Major de Sabadell. Quatre dies amb els carrers plens d’activitats, gent amunt i avall, bons concerts, gegants, balls de bastons, xerinola, correfocs… i també botigues tancades, papers i ampolles per terra, crits de matinada… 254 activitats en 4 dies i 3 nits. Quin estrès! Això sí, quina gran gestió, organització i planificació que han fet les institucions, ciutadans i Ajuntament per organitzar-ho tot. Realment és una feinada que a mi em costa molt gaudir.
Mai m’ha agradat la Festa Major, ni les festes populars ni les tradicions. No d’aquesta manera, a l’engròs. Sí, soc estranya, ja m’ho diuen. Quan tingui temps ho estudiaré amb un psicoanalista perquè no ho entenc ni jo. M’agradaria que m’agradés. M’ho miro i m’ho remiro. Hi poso cor i atenció. Però en aquest cas concret, la Festa Major de la meva ciutat no em representa.
Vaig pensar que canviaria d’opinió amb els fills, quan tornem a reviure-ho tot a través dels seus ulls… aquelles carones no tenen preu. Doncs bé, és des d’aleshores que torno a veure els gegants, els castellers, les paradetes de la Rambla, i què voleu que us digui… no m’arriba, no m’emociono. Conec bé les nostres tradicions, he ballat sardanes, he estat en correfocs, he animat castellers, he seguit cercaviles. Però aquesta festa no diu res de mi.
La Festa Major de Sabadell és una gran festa, però penso que li falta personalitat. És una barreja de cultures i de tradicions però res en concret. Crec que a la gent de Sabadell ens falta trobar aquell punt d’identificació i d’orgull amb la ciutat, i aquests dies serien una bona oportunitat per aconseguir-ho. Com tot producte d’oci, està creat segons una estratègia, s’ha pensat en un públic objectiu plural, massa ampli, massa activitats, massa fer feliç a tothom i a ningú en particular.
A més, és complicat viure la Festa Major si ets de Sabadell i vius al Centre. Quan era joveneta sempre era fora durant aquests dies perquè tancaven el carrer de casa i no podia entrar ni sortir amb el cotxe, a part que era complicat dormir. Havíem de marxar de la ciutat, fet que tampoc ajudava gaire a viure la festa de la nostra ciutat. Aquest any em quedo i ho tornaré a provar!
