[Per Joan Reixach, empresari i emprenedor]
A finals dels 80 i principis dels 90, a Sabadell les noies vestien amb ombreres, minifaldilles, caçadores d’aviador, cabells crespats, maquillatge Tierra del Nilo, amb bona roba del Sauquet, portaven arracades de pedres de l’Homedes i, com diu una bona amiga, “todo conjuntado”. Els nois vestíem amb pantalons model 501 d’una famosa marca, tota una adaptació innovadora que venia de dècades anteriors. Ja ho sabem, tot torna, fins i tot ara veig jovents a la Universitat Autònoma (UAB) amb el mateix estil que nosaltres fa 30 anys i fan ben bé la cara d’estar convençuts d’anar a l’última moda.
La música era molt diversa: amb els U2 i el seu With or without you escoltant-se permanentment a la ràdio; enamorant-nos els divendres amb els The Cure; amb la banda sonora de Good morning Vietnam; amb la reina del moment, Madonna, i com a rei, per mi, l’indiscutible Franco Battiato, sempre cercant el seu centre de gravetat permanent, tota una declaració d’intencions.
Els d’aquella època som privilegiats perquè hem viscut en primera persona l’evolució de l’analògic al digital, els nadius digitals mai no sabran què és escriure amb una Olivetti, i que els dits et quedin enganxats entre tecles, i fins i tot, a vegades, amb ferides de sang. No teníem cap sistema de comunicació actual, ni WhatsApp, ni xarxes socials, ni pel·lícules en línia, ni res que se li assembli. Les cartes d’amor eren amb segell de correus i les fotos d’Instagram eren les postals de la tieta de torn. Fa vertigen quan mires enrere i com ha canviat tot.
Per a la gent que rondem la cinquantena, els locals d’oci de Sabadell de l’època eren variats i per a tots els gustos: discoteques com el Concor o l’Albatros; bars com el Rubión, Las Mañas, el Trelec o el Musical; i pubs com el mític Griffin, tot i que els meus amics i jo érem del Waiki. El Waiki era un local cèntric i fosc, prop de l’Uterpe –amb u–, dirigit per un senyor enigmàtic, amb un cert estil british, i que comptava amb un estil decoratiu hawaià estrany i on servien una beguda que et trencava el coneixement anomenada quitapenas. Ja us podeu imaginar.
Gràcies a les innovacions tecnològiques amb els amics hem creat i anomenat al nostre grup de trobada digital Waiki, on parlem cada dia i acostumem a comentar, una i mil vegades, les mateixes bestieses que ens feien riure quan érem uns xavals i xavales. Gràcies als telèfons intel·ligents, ara també vivim junts els moments difícils, i ens permet consolar-nos i entendre la importància de l’amistat. Crec fermament en la tecnologia i en el benefici que ens proporciona per poder recordar aquells temps a Sabadell i estar junts sense estar-hi.
Molta força, amiga!!!
