Ciutat

Com es va organitzar l’1-O

La mobilització civil va ser determinant per a la celebració del referèndum

Ciutadans concentrats davant de la policia / Victòria Rovira

Avui fa un any de la celebració del referèndum a Catalunya, unes votacions que van marcar un abans i un després a la història democràtica del país. Es va celebrar, principalment, per l’acció dels Comité de Defensa del Referèndum (CDR), una estructura civil que va nèixer de forma espontània i paral·lela per defensar les urnes.

“Amb la intervenció a la Conselleria el 20 de setembre del 2017, sorgeix la necessitat de mobilitzar-se de forma civil per garantir el referèndum” explica una de les CDR encarregada de la zona sud, la Daniela -nom inventat per garantir el seu anonimat. 

El moment de l’institució del CDR, però, no arriba fins la setmana prèvia a l’1-O, que comença a coure la idea a Sabadell que cal una organització que deixi de banda partits i ideologies. El poble es reuneix a una assamblea ciutadana i es proposa actuar en el referèndum, atenent-se a uns criteris estesos per tota Catalunya que circulen per xarxes socials, mòbils i el boca a boca. S’organitza així l’ocupació dels col·legis aquell cap de setmana.

Sabadell es va coordinar des d’un mateix punt on, amb mapes, es van repartir les escoles i els CDR van crear petites comissions per gestionar cada zona.

“En els primers moments es van generar petites tensions amb treballadors de les escoles que tenien por a perdre la feina per l’ocupació de l’escola”, explica la Daniela. En aquests casos, es va optar per aixecar un parte a la policia municipal i evitar que les persones responsables de l’escola aleshores tinguessin repercussions.

Durant el cap de setmana es van organitzar activitats molt diverses i tallers.  “Ocupar és molta pressió, i hi havia gent molt jove que va estar a punt d’abandonar”, explica un altre CDR, el Marc – nom inventat per garantir el seu anonimat.

El dia d’abans

La tensió creixia a mesura que s’apropava el diumenge i especialment es temíen agressions de l’extrema dreta, una incertesa que es va acentuar amb la intrusió d’una policia secreta com a membre de l’assamblea. “Insistia en saber on eren les urnes i això ens va fer sospitar”, assegura el Marc. Tot i preguntar-li si era policia i rebre una negativa com a resposta, explica el CDR, van poder identificar-la com a Policia Municipal i va marxar abans que la fessin fora. “Els seus nervis eren evidents i les seves paraules, contradictòries”, assegura.

L’U octubre

“Sabadell va ser de les millors organitzades”, considera el Marc. No obstant, entre el centre i la perifèria hi havia una escletxa molt evident: mentre a l’escola Industrial hi havia centenars de persones durant el cap de setmana, a les escoles del sud, per exemple, el dia de l’ocupació no s’arribava a les 10 persones.

Un dels problemes que es van generar arran d’aquest desequilibri va ser que a una escola del nord van assistir 50 neo nazis i es va haver de tancar, explica la Martina- nom inventat- CDR del nord de Sabadell. “No es tractava de defensar la teva escola, es tractava de defensar tot el sistema de vots”, considera.

Membres de l’ANC van demanar a algunes escoles que, si arribaven les forces policials espanyoles, entreguessin les urnes. “No haviem ocupat l’espai per donar-les així com així”, explica el Marc. Així que van arribar a l’acord que s’entregarien només 2. Tot i això, “els CDR del sud havíem planejat trencar el pacte i, en cas que vinguessin els policies, vam acordar encestar les urnes a un balcó totalment inaccessible sense la clau”, explica el Marc. Al final, però, a la perifèria no va haver-hi càrregues ni intervenció policial.

Comentaris
To Top