“L’art no serveix per res: per això és tant important”. Jaume Plensa parla amb to afable, amb veu profunda i plena de poesia, i deixa caure sentències com la que obre aquest text. Així ho ha fet també aquest matí durant l’acte on la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’ha investit com a Doctor Honoris Causa.
El flamant doctor Plensa és l’escultor català viu amb més renom internacional pel que fa a obra instal·lada en espai públic, però se sent incòmode amb el concepte de “lliçó magistral”, la ponència amb què els incorporats al claustre de doctors d’una universitat es bategen. “Voldria que aquesta intervenció fos una suggerencia magistral”, ha bromejat.
Així ha començat una xerrada en to poètic, trencant la formalitat acadèmica de l’acte. L’autor d’obres com la font Crown o el monumental retrat Dream ha recordat la seva infantesa –“quan el meu pare tocava el piano, jo m’ocultava a dins: l’instrument i jo vibràvem a la vegada”– ha glossat els autors que l’han configurat -Shakespeare, Dante o Blake, entre d’altres- i ha reflexionat sobre que el futur és femení: “els nois som simpàtics, però som un accident”, reia.
Una de les anècdotes més significatives de la seva intervenció ha estat una que revela el sentit del seu treball. Plensa ha recordat un dia que anava passejant per la vora del llac Michigan, als EEUU, i es va aixecar tempesta. “Tot estava regirat i es bellugava -explicava-, tot excepte l’asta de fusta on un ocell es parà a descansar: aquella imatge extraordinària definia perfectament el que per a mi és l’escultura, un lloc on sempre podem retornar, un lloc que ens abraça i protegeix”.
Aquesta és la segona vegada que el barceloní Jaume Plensa és investit Doctor Honoris Causa -també ho és per la Universitat de Chicago-, però és la primera que ho és al seu país. Ara té obres instal·lades permanentment a França, Japó, Anglaterra, Corea del Sud, Alemanya, Canadà, Estats Units i Xina, entre d’altres, i l’1 de desembre el MACBA de Barcelona inaugurarà una gran retrospectiva sobre la seva obra.
L’escultura “Nomade”, de Jaume Plensa, situada a Des Moines / CEDIDA
Plensa és acadèmic d’honor de la Real Acadèmia de Belles arts Sant Jordi i ha rebut nombrosos reconeixements per la seva carrera: els premis nacionals d’arts plàstiques de Catalunya i d’Espanya, el Premi Nacional d’Art Gràfic, el Premi Ciutat de Barcelona i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
El primer de cinc Doctors Honoris Causa
El de Jaume Plensa ha estat el primer de cinc nomenaments extraordinaris de Doctors Honoris Causa que la UAB ha programat per commemorar el 50é aniversari de la universitat. Escollint a Plensa com el primer dels cinc, la UAB -ha dit la padrina del nou doctor, la professora Jèssica Jacques– proclama “la necessitat de l’art”. “L’obra de Jaume Plensa construeix mons en l’esfera pública, com fa la recerca universitària”, ha explicat Jacques.
L’escultor anirà seguit per quatre doctorats honoris causa que responen als eixos temàtics de la llibertat d’expressió -l’advocada congolenya Caddy Adzuba, la solidaritat -la subdirectora de Salut Pública de la OMS, Marie-Paule Kieny-, el compromís amb la llengua catalana i la societat -el periodista Joaquim María Puyal– i el coneixement -la investigadora Lisa Randall-.
