Pujar a les taules d’un escenari pot ser tan educatiu per a un nen o una nena com una hora de classe? Per respondre preguntes com aquesta, el festival de teatre per a espectadors de zero a cinc anys El Més Petit de Tots organitza des de dijous unes jornades professionals a l’Estruch que terminaran demà, 18 de novembre.
En aquestes hi participaran experts de tot el món, com la presidenta de l’Associació Internacional de Teatre per la Infància (ASSITEJ), la sud-africana Yvette Hardie. Per entendre millor el potencial educatiu del teatre i com aquest pot ajudar els nostres fills en direccions inesperades, vam quedar amb ella abans que tot comencés:
Posar-los a fer teatre no és demanar massa a nens de menys de cinc anys?
No, perquè -si ho penses- els primers jocs en què pren part un nadó no deixen de ser imitar què fan els seus pares. Fan teatre de forma natural com expressió de la seva curiositat sobre què significa existir en aquest mon, i la curiositat és el motor fonamental per aprendre qualsevol cosa. Hi ha, també, un altre punt a tenir en compte.
Quin?
Un actor o una actriu, quan representa un personatge, està habitant-lo, impregnant-lo de la seva pròpia veu. Això és molt important perquè significa que es construeix la teva capacitat de tenir influència al món, i que la teva perspectiva es té en consideració. Per als més joves, això és molt important; els dona la possibilitat de provar rols dins un espai imaginari, i això són també eines per aprendre a viure.
El teatre, però, també es pot experimentar des de l’altre punt de vista, des de la butaca.
Sí, i quan vius una obra de teatre com a públic obtens una perspectiva nova sobre el món. Com que no has estat dins la creació de la peça, tot és una sorpresa. El teatre ens serveix aleshores per construir empatia, o per abordar temes difícils, com Einstein, la I Guerra Mundial o el suïcidi.
Yvette Hardie, durant un moment de l’entrevista a l’hotel Urpí / LLUÍS FRANCO
També en nens molt petits, de zero a cinc anys?
En aquests casos passa que per a ells el món és caòtic, ple d’estímuls constants. El teatre a aquests nens els permet enfocar-se, i -de fet- quan els veus mirant una obra de teatre pensada per a ells, perceps una atenció extraordinària. Els veus amb els ulls molt oberts, i relacionant-se amb la gent que els envolta: crees comunitat.
Moltes vegades es viu certa divisió entre el treball seriós i l’oci divertit. Pensa que aquesta separació és útil avui en dia?
No, no crec que ajudi en res. De forma natural, els nens aprenen jugant. Tota la varietat de jocs que hi ha -d’imaginació, de rol, de números, de ritme, d’equip…- són blocs que construeixen el procés de coneixement, i acostuma a passar que l’escola interromp aquest procés amb quelcom artificial.
En quin sentit?
Se centra massa en només dues formes d’intel·ligència: la verbal i la matemàtica, i la resta són ignorades. L’art -per altra banda- permet una integració de les diferents formes d’intel·ligència que tenim, i tenim molts exemples de com si introduïm el procés de jugar dins l’espai d’aprenentatge, aquest es fa molt més efectiu.
Em podria explicar una mica més aquests exemples?
Sí, em refereixo a la nostra tasca amb ASSITEJ a Sud-àfrica. Allà fa molts anys que fem formació en art a professors, perquè -malgrat que l’art és una assignatura obligatòria- en la realitat molts professors que han de donar la matèria no la coneixen. O coneixen només una disciplina artística… nosaltres mirem de mostrar-los que no necessiten ser els millors artistes en un camp per facilitar el procés artístic. I els resultats són espectaculars, hem vist escoles senceres canviar de dalt a sota!
Quin tipus de canvi?
Per començar, trobem que els nens sí que volen anar a l’escola! O que passen coses: activitats a la tarda, murs decorats, representacions teatrals… Els pares ens diuen que volen participar, els professors comencen a utilitzar l’art a altres assignatures, o fins i tot per resoldre conflictes entre el claustre, fora de l’aula… Per coses com aquesta m’interessa molt venir a festivals com aquest i veure què s’està fent en aquest àmbit fora del nostre país.
