[Per Josep Mercadé, periodista]
Els 50 anys de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell, que se celebraran els propers mesos, conviden a la reflexió. Ens hem de preguntar què representa aquest moviment que ha estat un dels motors per a la millora de les condicions de vida dels sabadellencs i sabadellenques. També si cal qüestionar el paper de les entitats veïnals després d’aquesta llarga trajectòria. I si les noves generacions es volen implicar des dels barris per ajudar a resoldre els problemes de la vida comunitària. En aquests moments de mobilització gairebé permanent, semblen els més adients per revitalitzar unes entitats que encara els queda molta feina per fer.
Quan van néixer les associacions de veïns, els darrers anys de la dictadura, van representar un important contrapoder al règim franquista d’aleshores. L’esquerra, en el sentit més ampli, va canalitzar bona part de les seves reivindicacions a través de moltes persones formades a peu de carrer als nous barris nascuts de les onades migratòries. Es combinaven els anhels de canvi i la millora de la qualitat de vida. En aquells moments, tota una generació de persones va anar forjant una formació política que alguns van posar a prova als primers ajuntaments democràtics. D’altres van quedar-ne al marge i van seguir treballant per millorar els seus barris des de la base. Hi ha persones que encara avui són testimonis vius d’aquella generació.
L’intent de control de les associacions de veïns per part dels diferents governs municipals ha estat gairebé una constant tots aquests anys. La relació amb el poder públic no ha estat fàcil. En aquesta llarga trajectòria s’ha produït una certa diversitat ideològica que, en alguns casos, ha pogut condicionar la seva activitat. Per la seva part, la Federació d’Associacions de Veïns també ha estat un exponent d’aquesta diversitat. Uns i altres han fet una bona feina amb les seves llums i ombres.
Mig segle després del naixement del moviment veïnal, la realitat de la ciutat és molt diferent. Malgrat les dificultats en determinades zones, la major part dels barris estan molt més cohesionats. La població de Sabadell s’ha barrejat deixant de banda, en bona part, aquella diferència entre centre i perifèria dels 70. Tenim nous reptes als barris. Les associacions de veïns han d’anar més enllà per tal de ser un veritable interlocutor amb el govern municipal. Per aconseguir-ho cal una major participació dels més joves. Defensar la identitat de barri és cosa de tots.
