Aquest 27 de novembre es compleixen sis anys de l’esclat del cas Mercuri i diverses entitats i institucions ho han recordat especialment. És el cas de l’Ajuntament de Sabadell, avui en mans d’un quadripartit d’esquerres que ha fet bandera de la lluita contra les pràctiques corruptes que van donar lloc al cas. La regidora de Transparència, Elena Hinojo, ha enviat aquest dimarts un article als mitjans per reflexionar sobre aquest assumpte i reivindicar la tasca duta a terme pel consistori; i que reproduïm a continuació:
Sis anys del Cas Mercuri: què hem fet perquè no es torni a repetir
Avui fa 6 anys de l’esclat del Cas Mercuri. Un cas que va sacsejar la ciutat per les greus implicacions d’una manera de fer política, de fer govern, marcada per interessos particulars i allunyada del que és exigible dels servidors públics. Es va trencar la confiança de la ciutadania en l’Ajuntament, passant així del prestigi i l’exemplaritat que havia caracteritzat Sabadell durant els primers anys de democràcia a situar la ciutat en el mapa de la corrupció del país.
A les últimes eleccions els sabadellencs i sabadellenques ens van fer un encàrrec molt clar: tancar “l’etapa Mercuri” i iniciar-ne una de nova, basada en l’ètica i la transparència. Davant d’aquest mandat, més enllà de les reaccions d’indignació, de legítima crítica, ens ha tocat pensar i actuar. I cal que, avui, rendim comptes del compliment de l’encàrrec que ens van fer.
Com no pot ser d’altra manera, aquest Govern ha fet coses bé, altres regulars i algunes no tan bé, que cadascú valorarà des del seu punt de vista. Tanmateix, és innegable que en aquest mandat s’ha trencat la dinàmica anterior, han predominat les actituds honestes producte d’una exigència ètica i s’ha desenvolupat una acció de govern que està molt lluny d’aquelles pràctiques corruptes i que s’ha concretat en diferents mesures, algunes de tipus reactiu i altres de tipus proactiu.
Vam assumir l’encàrrec de canviar les coses. En lògica reactiva, en les actuacions judicials del Cas Mercuri, l’Ajuntament ha endegat totes les accions i els recursos possibles per demanar la depuració de responsabilitats i el retorn dels fons públics que hagin estat desviats. S’està actuant amb la màxima potència possible.
Però sobretot hem interpretat l’encàrrec com el mandat de “deixar un Ajuntament diferent del que vam trobar”. I per això treballem amb lògica proactiva i preventiva. Volem reforçar al màxim la institució per fer-la més resistent als perills de la corrupció.
Per això hem creat una infraestructura ètica. L’hem aixecat de zero, amb diverses peces. Un Codi Ètic dels Alts Càrrecs, més exigent del previst; una Comissió d’Ètica Pública, i una Comissió de Transparència, on hi ha representants de totes les formacions que integren el Ple, perquè la lluita contra la corrupció és de tots i totes i no tan sols del Govern, i perquè la transparència i la rendició de comptes és un element essencial per al control de l’actuació pública. A més, s’ha creat una bústia ètica que entrarà en funcionament al gener a disposició de totes les persones de l’organització i diverses sessions de sensibilització i formació en ètica pública, com també una anàlisi de riscos de corrupció molt detallada, que ens permetrà un pla de mesures preventives. Per posar-ho molt difícil. Per fer tot el possible perquè no torni a passar.
En conclusió, estem convençuts que hem complert el compromís: deixarem un Ajuntament diferent del que vam trobar. Però que ningú s’enganyi: el risc de corrupció continua i continuarà sempre. Cap organització està lliure d’aquest risc. Com no ho està la societat. La cobdícia és inherent a l’ésser humà i les administracions públiques controlen un “botí” molt llaminer. Sempre hi haurà corruptors que busquin debilitats, esquerdes per poder accedir-hi. Sempre hi haurà persones que actuïn mogudes per interessos personals i traeixin la confiança de la ciutadania. La nostra obligació és encarar obertament aquest fenomen. Enfortir les institucions. Fer-les resistents. Posar-ho difícil.
Però el repte és de tothom. Les institucions públiques són un reflex de la cultura democràtica d’una societat. Cal que els ciutadans i ciutadanes siguem capaços de transmetre clarament que l’exigència ètica cap als nostres governants és la més fonamental de les exigències del nostre contracte social.
Elena Hinojo
Regidora de Transparència
