“Som un barri molt carregat d’història però silenciat” explica José Luis Fernández, president de l’Associació de Veïns de Covadonga durant un acte organitzat per l’entitat per donar a conèixer la memòria històrica de la ciutat reivindicant la defensa de Sabadell als barris. El moviment veïnal a Covadonga agafa embranzida un 6 de novembre de 1979 però “la lluita no ha minvat ni un moment”, exposa Fernández.
“El que motiva la creació de l’associació és la cerca dels serveis bàsics”, explica Fernández. Durant els anys de construcció de la Gran Via “hi havia molta brossa”. També les regateres d’oli dels camions que anaven a la comercial del metall generaven preocupació. L’any 1982 ja es reclamava que “el barri estava aïllat pel riu i la Gran Via”, una reivindicació que continua sobre la taula.
Els canvis
“Covadonga és el primer barri de Sabadell construït als afores de Sabadell”, apunta el líder veïnal. D’entre els principals assoliments de l’entitat, Fernández ha destacat la pacificació i el soterrament de la Gran Via i el trasllat de l’escorxador del barri. També ha posat en valor la creació de Medievàlia, fruit d’un projecte d’un Sant Jordi “diferent” l’any 1996. Respecte les lluites actuals, Fernández apunta que els camins escolars són una de les principals reivindicacions, on “encara queda molt per fer”. “Els catalans fan coses, els de Covadonga també”, bromeja.
També la pacificació del trànsit és un tema que està sobre la taula. “El carrer Covadonga no es pot convertir en Gran Via 2, volem un barri tranquil”, apunta el president. “Som el pàrquing de la ciutat: del club, de la universitat, de Renfe…”, lamenta. Fernández ha denunciat també els problemes amb la il·luminació que “genera inseguretat”. La baixada a Torre-romeu, el nexe amb el barri veí “és fosca”.
D’altra banda, Teresa Mira, presidenta d’Òmnium Sabadell considera que “el treball de mobilitzacions dóna fruit gràcies a l’associativisme, i el moviment veïnal va marcar un canvi radical en la ciutat”. En aquest sentit, considera que “Sabadell no hauria estat com és sense l’acció de les associacions de veïns”.
La presidenta d’Òmnium considera que el conflicte de classe es va traslladar als barris en forma de moviment veïnal, “un instrument de la ciutadania per millorar la seva qualitat de vida” i que “ha estat decisiu”.
El futur associatiu
Manuel Navas, president de les FAVS, apunta que el repte del moviment veïnal té futur. “El context ha canviat perquè les necessitats ho han fet”, explica. “Si l’origen de les associacions era cobrir les necessitats, ara que s’han assolit aquestes fites, som necessaris?”, planteja Navas. Considera que sorgeixen problemes de forma constant i les associacions “ni son sectorials ni puntuals”, pel que continuen sent necessàries. “Sense moviments socials, la societat s’estanca”, reflexiona.
“Sabadell no té projecte de ciutat, s’actua de forma reactiva però no hi ha pautes establertes”, critica Navas. Considera que és necessari teixir un projecte comú i consensuat per seguir una línia conjunta i convertir Sabadell en el referent del Vallès.
