Ciutat

‘Campeones’ autèntics, més enllà de la pantalla

Usuaris de CIPO s'agafen per les espatlles, contents / MARCEL FERNÁNDEZ

Quantes vegades hem vist Nova York a la pantalla gran? Infinites. Gairebé podríem anar de l’Empire State a l’altra banda de Central Park tirant només de referències cinematogràfiques. Ara bé: quantes vegades hi hem vist representades persones amb discapacitat intel·lectual? La xifra cau en picat… i potser per això Campeones en destaca tant.

La comèdia humanista de Javier Fesser que representarà Espanya als Oscar de Hollywood i que aquesta setmana ha obtingut 11 nominacions als premis Goya. Per entendre l’efecte positiu que un film com aquest pot tenir en la nostra societat, en parlem amb tres entitats sabadellenques dedicades a aquest sector: CIPO, Atendis i Andi Down.

El públic objectiu?

“La pel·lícula em va agradar moltíssim: és divertidíssima, tinguis una discapacitat o no”, explica la Ruth, una de les usuàries del centre ocupacional de CIPO, i el Jordi -un company seu- ho complementa: “és pel valor que té la pel·lícula”, comença. “Malgrat que els protagonistes de Campeones no guanyen la final, arribar-hi ja és un triomf: a mi em passa quelcom semblant a la feina, veig que ara aconsegueixo fer coses que abans m’eren impossibles!”, reflexiona.

Són alguns dels comentaris que suscita aquesta pel·lícula sobre un entrenador de bàsquet professional, el Marco (Javier Gutiérrez), que es troba entrenant un equip format per persones amb discapacitat intel·lectual. Comença veient-ho com una càrrega i acaba havent aprés una valuosa lliçó vital: Campeones em va sorprendre, perquè està feta amb respecte per la dignitat de tots, i perquè fa de mirall, ens sacseja”, comenta l’Antònia Reyes, treballadora social d’Atendis.

Una imatge esbiaixada

El Jordi ho té clar: “des de fora alguns es creuen que, com que tenim una minusvalidesa, som babaus i no fem res, però moltes vegades treballem més encara que els qui no tenen cap discapacitat!”, diu. Al fil d’això, l’Aurora Piguillem -responsable del centre ocupacional de CIPO- destaca que qui els visita queda “sorprés per tota la feina que es fa aquí”.

Dos usuaris de CIPO s’abracen al centre ocupacional / MARCEL FERNÁNDEZ

Aquesta percepció és compartida per les tres entitats: Reyes explica que les persones amb discapacitat “tenen molt inculcat el valor del treball, perquè els posa al mateix nivell que la resta de la societat”, i la presidenta d’Andi Down Sabadell, Dolors Pallàs, comenta com els estereotips s’han anat trencant amb el temps, “a mesura que les persones van demostrant les seves capacitats i l’entorn va canviant el paradigma”.

Coincideixen, també, que per conèixer aquestes virtuts s’ha d’aconseguir un contacte directe, de primera mà, i anar més enllà dels estereotips. Superar una visió deformada. “Tots els centres treballem molt la inclusió, però -com que hi ha tan poques pel·lícules que reflecteixin bé la realitat de les persones amb discapacitat- és fàcil que la imatge sigui esbiaixada”, assegura Piguillem.

Personatges ridículs o caricatures paternalistes que inciten a dir un “ai, pubrets” no ajuden res, comenten els protagonistes d’aquest debat. “Hi ha estereotips, com pensar que totes les persones amb síndrome de Down són molt carinyoses, però a l’hora de la veritat cada un és un mon”, comenta Pallàs, i cita alguns exemples de films complementaris a Campeones, com aquests:

En definitiva, la pel·lícula de Fesser obre la conversació i posa el tema a sobre de la taula. I si -finalment- guanyés un Oscar? “A mi m’agradaria molt una segona part!”, exclama Ruth, i Jordi especula cap al futur: “imagina quanta gent la veuria aleshores… potser hi hauria la possibilitat de fer més pel·lícules com aquesta”.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Què és la discapacitat intel·lectual?

En parlar d’aquest tema, hi ha una definició que sobrevola tota la conversa: què és la discapacitat intel·lectual? Per a l’Antònia Reyes, és “qualsevol cosa que fa que necessitis un suport a la vida diaria”, cosa que fa que depengui molt de l’entorn. “La discapacitat intel·lectual no t’impideix fer qualsevol cosa que faci qualsevol altra… a la teva manera: i per què aquesta manera ha de ser menys vàlida?”, es pregunta.

Ella mateixa és respón: “és per que necessites més suport? doncs canviem el suport”, explica i posa l’exemple d’Atendis on ningú és discapacitat a l’hora de moure’s pels passadissos perquè estan habilitats per a les necessitats de l’usuari. “És l’entorn qui necessita realment les adaptacions… quin és, doncs, el discapacitat aquí?”, conclou.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top