La planta de pediatria del Taulí rep una sorpresa. Amb una barba color perla que li arriba al pit, una indumentaria blava i morada de vellut i una enorme ploma que reposa sobre el barret color marí, l’ambaixador reial s’ha dirigit a la planta segona de l’hospital per recollir les cartes dels nens hospitalitzats.
D’històries individuals n’hi havia per escriure un llibre. Però tots amb un denominador comú: estan malalts i no podran anar a veure la cavalcada del dia cinc. “Si no poden visitar els reis, l’ambaixador ve a veure’ls a ells”, somriu el representant dels Reis d’Orient. Petits i no tan petits han entregat la seva carta amb desenes de desitjos, il·lusions i regals que esperen rebre la nit més màgica de l’any. Tot i ser fora de casa.
La majoria dels petits que visita l’ambaixador estan espantats. “Clar, veuen un personatge d’aquestes característiques i es queden perplexes”, bromeja. Però en sap molt, de trencar el gel, aquest personatge. Els hi pregunta per les notes de l’escola, els hi desitja una ràpida recuperació i els hi dóna la recepta de la vida: ser molt feliços. Els nens ràpidament s’engresquen. Tots els infants visitats reben un regal: una pissarra vermella. “Goita, el teu color preferit!”, exclama una mare. “Hala, que xula”, exclama l’Hugo, un nen de vuit anys. Una nena ho té clar: dibuixarà “una flor de primavera molt feliç”.
L’ambaixador rep la carta i entrega una pissarra a un nen, l’Hugo / ÓSCAR ESPINOSA
“I vosaltres, com ho feu per comprar tots els regals del món?”, pregunta encuriosit un nen que pateix apendicitis. “Som rics, rics d’ànima i cor, que és la riquesa més important”, contesta. Sublim. “Ets el rei?”, s’atreveix una altra nena a preguntar. “No! Sóc el seu ajudant”, diu l’ambaixador. “No veus que tinc una enorme ploma al cap enlloc de corona?”, riu. Al Biel, que està ingressat per una pneumonia, l’emociona l’arribada de l’ambaixador. L’ agafa la mà i l’escolta parant molta atenció als seus consells. Fins i tot, mossega carinyosament la mà de l’home. Riu estrepidosament. “Ei, què trapella”, diu la mare.
Nens de totes les edats han rebut aquesta visita. N’hi havia alguns que ploraven: no entenien de què anava allò, eren nadons que veien per primer cop el representant reial. Però també n’hi havia d’altres ja entrats en adolescència. “Els reis són els reis, però mai no es pot perdre la il·lusió i la màgia”, s’adreça a un noi de quinze anys. Amb l’ambaixador, han anat representants de comerç centre; el president del Parc Taulí, Modesto Custodio; l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, la tinenta d’alcalde Marisol Martínez, el portaveu d’UpC, Ramon Vidal i altre personal de l’hospital, que s’han interessat per l’estat de salut dels nens.
El personal de pediatria també ha lliurat la seva carta. “Hem demanat coses molt grans”, comenta una infermera. “Ei, quina il·lusió”, somriuen. Josefa Rivera, directora del servei de pediatria, explica que aquesta visita “normalitza la situació que estan vivint nens i famílies” i aconsegueix convertir “un entorn hostil en un espai més amable”. La doctora assegura que pares i fills “senten la il·lusió més a prop”.
36 pacients visitats a canvi de 36 somriures. “Fer feliços a aquests nens durant una estona és la meva major il·lusió”, explica l’ambaixador. Els pares agraeixen la seva visita, els nens el miren, submergits en els seus pensaments, i ell s’acomiada. “Adéu, llença’m un petó”, demana una petita. “Agafa’l”.
