[Per Josep Mercadé, periodista]
Durant les dues darreres setmanes probablement s’han fet més brindis que tota la resta de l’any. Aquestes accions estan íntimament lligades a les situacions d’alegria que ens permeten manifestar tota mena de bons desitjos. Com que tenim tot un any per veure si es compleixen, d’aquí a dotze mesos probablement ja no recordarem per què vam brindar tots aquests dies de festa. Segurament ens quedarem amb el recurs sempre adient de desitjar-nos molta salut. El canvi d’any és també un moment per fer tota mena de propòsits en privat (per a un mateix) o en públic (compartits amb els que ens envolten). Els dies previs al canvi d’any en fem molts que, a poc a poc, es van esvaint sempre en funció de si s’ha posat el llistó massa amunt.
Aquest 2019, però, hem de parlar més aviat de despropòsits, ja que assistirem i veurem massa coses fora de lloc a Sabadell, Catalunya i Espanya. Renuncio a referir-me a qüestions més planetàries, ja que soc un ferm defensor del Km 0. En política, dos fets marcaran les nostres vides els propers mesos: el judici al procés, i el procés que ens conduirà a unes eleccions municipals del tot incertes a Sabadell i a unes europees que encara ho poden ser més.
Pel que fa al judici per l’1-O cal preparar-nos per veure grans despropòsits com a complement a tot el que hem viscut en aquest darrer període en què la presó anticipada ha estat el càstig exemplar imposat a un seguit de dirigents polítics. I a les eleccions municipals, Sabadell hi arribarà després d’una experiència de quadripartit amb més ombres que no pas llums. La diversitat de candidatures en un moment en què la unitat pot ser una de les claus de futur no farà més que sembrar despropòsits en una ciutat que fa massa temps que ha perdut pistonada. Encara queden quatre mesos i escaig per intentar no anar cadascú per ell i pensar, sobretot, en la ciutat i en els que hi vivim.
Per altra banda, patim els despropòsits d’un món (ara em salto el Km 0) cada cop més autoritari i menys respectuós amb les persones i amb el que pensen. Alguna cosa (o moltes) ha fallat perquè de cop i volta la desconfiança s’apoderi de molts i sigui un camp adobat per aquells que volen retrocedir en les llibertats. Aquí la responsabilitat és compartida, ja que depèn de l’actitud de cadascú i de no deixar-se entabanar pel primer que passa. Benvinguts al 2019.
