Tota una vida lluitant pels drets i la llibertat dels treballadors. Una trentena de persones més grans de 69 anys i amb 25 anys d’afiliació a CCOO del Vallès Occidental van rebre dimarts al matí un reconeixement del sindicat que volia realçar el seu compromís. Després de tants anys com a sindicalistes, encara lluiten. Ara, per tenir una pensió digna.
La majoria dels presents a l’homenatge van estar a la presó per defensar els seus ideals obrers. Un dels distingits que segueix molt actiu és José Salmerón, de 72 anys. Es va afiliar al sindicat l’any 1975, quan va morir el dictador Francisco Franco. D’aquells moments recorda la barreja de “por i il·lusió” que sentia. Estava tot per fer en l’àmbit dels drets laborals, ja que només hi havia un sindicat vertical. Més de quaranta anys després, segueix amb l’esperit reivindicatiu. “Hem notat molt les retallades de les pensions”, afirma Salmerón. Aquest extreballador de Telefónica denuncia “la situació de precarietat” que tenen els treballadors en l’actualitat.
A Eleuterio Planelles, a punt de fer 82 anys, li falla la memòria quan intenta recordar quan va començar la lluita obrera. Però assenyala que aleshores hi havia “més inquietuds que ara”. Per a aquest sindicalista, en l’actualitat els treballadors estan en pitjors condicions perquè no estan units. “Som una gran majoria, però la minoria ens porta per on vol”, assegura, resignat, Planelles.
Una revolució diària. Així rememora els primers anys d’afiliació Antonio Grande. “Ara els voltors se’ns tiren a sobre i no hi ha qui els aturi”, lamenta aquest jubilat.
Obrera i feminista
Ser dona i sindicalista no era gens fàcil durant la dictadura. Carmen Martínez, de 71 anys, va començar la seva vinculació amb la lluita obrera quan les comissions es feien a les muntanyes. Amb 21 anys i acabada d’arribar de Granada, estava preparant unes oposicions. “Hi havia poques dones al moviment obrer”, afirma Martínez. Aleshores, s’havien de quedar a casa. “Les que ens sentíem feministes havíem de reivindicar contínuament el nostre espai”, recorda l’afiliada, que afegeix que aquesta situació ha canviat, però “encara queda molt camí per recórrer en la igualtat”.
