Ciutat

MAPA: Les infraestructures estratègiques que el Vallès i Sabadell reclamen

“No hi ha prou infraestructures. No és una opció, és una necessitat per no perdre atractiu i competitivitat”. Les paraules del president de la comissió d’infraestructures de la Cambra de Sabadell, Pere Puig, representen un reclam comú de bona part de la ciutadania, l’empresariat i l’administració local: cal més inversió en mobilitat per donar embranzida al Vallès i també a Sabadell.

Empresaris i experts apunten a un dèficit d’inversions en els darrers anys per part de l’administració pública. De fet, si s’observa el mapa del Vallès des de dalt, a vista d’ocell, les diferències entre la fotografia dels anys setanta i avui són petites. Tot i el desenvolupament demogràfic i econòmic de la comarca, les infraestructures han arribat amb comptagotes.

El D.S. ha realitzat una llista d’algunes de les obres pendents. Moltes d’elles van quedar en un calaix, d’altres avancen lentament i esperen tornar a prendre impuls.

Quart Cinturó

Es va planejar a mitges i s’ha topat amb diversos entrebancs. El Quart Cinturó (B-40) havia d’unir Vilanova i la Geltrú i Mataró per Martorell, Sabadell i Granollers. L’eix viari és un reclam dels anys seixanta que ha arribat fins avui amb només dos trams oberts que només sumen set quilòmetres (la previsió total era de 60). Els esculls de l’obra han estat fonamentalment dos: l’infrafinançament –73,3 milions invertits en una obra que s’estima que en costarà més de 600– i les disputes polítiques i dels ecologistes pel traçat entre Terrassa i Granollers, passant per Sabadell. “La B-40 s’ha utilitzat com una arma política”, exposa Pere Puig, de la Cambra de Sabadell, que veu l’obra com una oportunitat per descentralitzar el trànsit dins de Sabadell i descongestionar l’AP-7. “Ha de ser la primera de les prioritats”, explica Manel Larrosa, membre de Fem Vallès.

Línia Orbital

És la germana ferroviària de la B-40, amb un recorregut pràcticament idèntic. El seu projecte, recollit al Pla d’Infraestructures de Catalunya (2006-2026), era la solució per connectar per tren les comarques de l’Àrea de Barcelona sense passar per la capital. Les obres han d’anar a càrrec del Ministeri de Foment i no han passat mai del paper. El tram Terrassa-Granollers-Mataró, avui inviable de fer sense transbord a Barcelona, es marca com a clau.

Estacions a Sabadell

Can Llong és una de les estacions llargament reivindicades de Sabadell. Aprofitant el traçat de la línia R4, el Pla Director d’Infraestructures preveia una nova aturada amb un cost de 12,9 milions d’euros, una inversió que es reclama amb una parada davant de l’Hospital Parc Taulí, que mai s’ha planejat.

Més parades a l’R8

La línia R8 (Martorell-Granollers) de Rodalies va ser la primera gran aposta per crear un esquema radial al voltant de Barcelona. Ha de ser una fórmula per crear una xarxa d’intercanviadors amb l’R3 i l’R4, i l’S1 i l’S2, a través del Vallès Occidental, fonamentalment. Estacions com Baricentro o Centre Discrecional encara no s’han planejat. Al projecte de pressupostos de l’Estat del 2019 només s’inclou la de Santa Perpètua. “Necessitem afavorir la mobilitat dels treballadors”, apunta la secretària general de CIESC, Núria Aymerich. “Dificultar la mobilitat és dificultar la contractació”, afegeix Puig, que parla de “discriminació laboral”.

FGC fins a Castellar

Castellar del Vallès ha reivindicat llargament el ferrocarril. L’actuació va ser anunciada per la Generalitat l’any 2010: es preveia una obra de 320 milions d’euros de la qual només se’n va fer l’estudi informatiu.

Nova línia dels FGC

El tram entre les estacions de Provença i Plaça Catalunya (FGC) és el més transitat de tot Europa: 36 trens en hora punta. Per descongestionar aquest tram, s’apostava per fer una línia entre Plaça Catalunya i el districte punter 22@ per després seguir fins al Vallès en les línies existents a través d’un nou túnel a Horta. L’Autoritat del Transport Metropolità preveu redactar el projecte el 2020.

Bypass a Gràcia

El perllongament dels FGC entre Plaça Espanya i Gràcia a Barcelona també servirà per descongestionar els Ferrocarrils Catalans a la capital catalana. Tot i que no és una obra estrictament vallesana, contribuiria al bon servei de les línies S1 i S2 i permetrà a través d’un sol intercanvi arribar des del Vallès a l’esquerra de l’Eixample. Segons la Generalitat, l’obra no es licitarà fins al 2020.

Túnel de Montcada

Una sola actuació estalviaria vuit minuts en el trajecte Sabadell-Barcelona amb la línia R4 de Rodalies. El túnel de Montcada, de 2,5 quilòmetres i pressupostat en 185 milions d’euros, estava inclòs en el Pla de Rodalies de Barcelona 2010-2015 del Ministeri de Foment i planificat per al 2020. De moment, segueix sent un projecte.

Alta velocitat

“Cal connectar l’alta velocitat amb els polígons vallesans”, explica Manel Larrosa. Exposa la necessitat del Corredor Mediterrani i més en concret de la variant de Castellbisbal, que ha d’actualitzar a ample europeu per facilitar el transport de mercaderies. Una obra que, després de deu anys d’alta velocitat a Catalunya, va arribar el 2018 a la licitació però segueix sense data d’obertura.

Enllaç AP-7 i A-2

Les obres de connexió entre l’AP-7 i l’A-2 al Papiol han de facilitar els moviments des de i cap al Vallès. Les obres es van iniciar el 2006 i han estat aturades en diverses ocasions. L’Estat preveu nou milions d’euros per al 2019, insuficients per culminar el projecte.

Comentaris
To Top