El president del Parlament, Roger Torrent, i els expresidents Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert han participat aquest dimecres a un acte a Madrid en suport de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. L’acte, al que han assistit també una seixantena de representants polítics, diputats i exdiputats del Parlament i del Congrés, ha reivindicat l’alliberament immediat de Forcadell poc abans de la seva declaració davant el Tribunal Suprem.
Els assistents han reclamat que el conflicte es resolgui per vies polítiques i no a través de la Justícia, i s’hi ha llegit un manifest que denuncia que Forcadell s’enfronta a càrrecs penals d’entre 10 i 57 anys de presó “per delictes que no s’han comès”. L’acte ha tingut lloc al Teatro Luchana de Madrid i els assistents s’han reunit primer per fer una gran fotografia de família exhibint cartells en favor de la vaga general del 21-F amb el lema: “El 21-F aturem-ho tot”. Els assistents han fet crits també a favor de l’alliberament dels presos polítics.
Entre els presents a l’acte hi havia la consellera de Justícia, Ester Capella, el de Treball, Chakir El Homrani, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, els portaveus d’ERC i del PDeCAT al Congrés, Joan Tardà i Carles Campuzano, altres representants d’ERC, com Marta Vilalta i Sergi Sabrià, del PDeCAT com Josep Lluís Cleries, i dels Comuns com Jaume Asens. També membres de la CUP com Natàlia Sànchez i Mireia Boya, i familiars dels presos com Diana Riba, dona de Raül Romeva.
Declaració institucional
Torrent i els expresidents del Parlament han llegit una declaració institucional que expressa la seva “solidaritat i el suport” a Forcadell, i demana que es retirin els càrrecs que pesen contra ella i la resta d’acusats. “Reiterem que el dret penal no és l’instrument idoni per resoldre els desacords polítics i institucional”, resa el manifest, “i insistim que el conflicte entre Catalunya i l’Estat requereix una solució democràtica que estigui referendada per la ciutadania.
El president del Parlament ha advertit que “acusar penalment l’actuació de la Mesa i la presidència d’un Parlament quan han complert escrupolosament la tasca de les seves funcions institucionals és una irresponsabilitat que lesiona greument els principis del parlamentarisme democràtic”. “Els diputats i les diputades són inviolables per les opinions i manifestacions expressades en exercici del seu càrrec, ha dit el president, “i saltar-se aquest principi vulnera greument les garanties més bàsiques de les democràcies parlamentàries”, ha dit Torrent.
Segons ha apuntat Joan Rigol, Forcadell està essent sotmesa a un judici per delictes “que no s’han comès” perquè “com indica l’article 472 del Codi Penal, el delicte de rebel·lió només és aplicable en cas d’alçament públic i violent, una circumstància que no s’ha produït mai”. “Aquesta va ser precisament la conclusió del tribunal alemany d’Schleswig-Holstein, que va rebutjar l’extradició del president Carles Puigdemont”.
Els signants assenyalen que a Catalunya “no ha existit cap alçament violent” i “no ha tingut lloc cap rebel·lí ni sedició”. “L’acusació s’ha construït sobre un relat que pretén criminalitzar l’exercici legítim de drets fonamentals com el de manifestació, la llibertat d’expressió i el dret a la participació política”, sostenen.
Ernest Benach també ha assegurat que s’ha construït un “relat acusador” contra accions polítiques que “són pròpies de la democràcia”, especialment pel debat parlamentari. “Com a persones que hem exercit la representació de la ciutadania a una cambra legislativa ens sentim particularment interpel·lats per l’acusació que afecta de manera específica l’activitat parlamentària”, ha destacat.
“No podem acceptar que es criminalitzi penalment l’actuació de l’expresidenta Forcadell”, ni “podem acceptar aquesta injustícia quan ella va actuar en tot moment d’acord a l’establert pel reglament de la cambra”, ha dit Benach, que ha assegurat que els signants de la declaració institucional “hauríem actuat igual que ella”.
Per la seva banda, De Gispert ha alertat que l’acusació contra Forcadell és “un precedent molt preocupant al marc de la UE” perquè “una democràcia no es pot permetre prohibir als diputats el lliure exercici de les seves funcions”. “No es pot censurar la veu i la voluntat dels representants electes de la ciutadania”, ha dit, perquè “el lliure debat d’idees i la seva translació en iniciatives parlamentàries constitueix l’essència de la política parlamentària”.
La declaració institucional també reclama el dret a l’autodeterminació, perquè “una àmplia majoria de catalans i catalanes vol exercir-lo” i “és una pretensió legítima que no pot ser resposta amb el rebuig permanent per part de l’Estat, i encara menys amb repressió”. “L’única solució democràtica possible, l’única solució factible, passa de forma imprescindible pel diàleg, la política i la lliure expressió de la voluntat de la ciutadania a través de les urnes, com ha defensat sempre de la forma incansable i pacífica la presidenta Carme Forcadell, conclou el manifest”.
