[Per María Luz Melero, advocada]
Tot i que fa un munt d’anys que va tenir lloc la primera celebració del Dia Internacional de la Dona, encara falta per arribar a una igualtat efectiva i real de gènere. L’origen d’aquesta commemoració es retrotrau al 8 de març de 1857 – a resultes d’un incendi en una fàbrica de camises a Nova York van morir unes 146 persones – quan un grup de dones treballadores del gremi tèxtil van sortir al carrer per protestar per les molt deficients condicions laborals que patien convertint-se en el punt de partida per fixar aquest dia. La Carta de Nacions Unides signada al 1945 va esdevenir el primer acord internacional per afirmar el Principi d’Igualtat entre dones i homes i en aquest sentit ha treballat l’ ONU traçant estratègies, programes, normes amb l’objectiu de millorar les condicions de la dona al món. A l’any 1975 coincidint amb l’any Internacional de la Dona les Nacions Unides celebraren el Dia Internacional de la Dona per primera vegada la mateixa data del 8 de març i al 1977 l’ Assemblea General de les Nacions Unides va convidar a tots els Estats a declarar un dia internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional.
Segons els estudis que s’han anant fent periòdicament , els ingressos anuals de les dones son significativament inferiors als dels homes. A l’any 2016 les dones van guanyar 5.793 euros menys anuals de mitja que els homes, segons dades de l’ INE, les dones treballadores van percebre 20.131,00’- euros de mitja mentre que ells guanyaren de mitja 25.924,00’- euros, i per tant la bretxa salarial suposa el 22,35% i va baixar lleugerament respecte a l’any anterior que va ser del 22,86%. L’estudi indica que les dones guanyem un 12,7% menys per hora que els homes. A més, les dones es concentren a sectors i ocupacions que en general estan pitjor pagats i valorats.
Es parla d’una doble discriminació que té a veure amb que les dones guanyem un salari mig per hora inferior i que són més presents a la contractació parcial. En aquest sentit, una de cada tres dones redueix el seu salari per treballar a temps parcial mentre que això només ho fa un de cada deu homes. Els motius son l’educació, les dificultats per accedir a una feina, la falta de representació de la dona als òrgans directius de les empreses, entre d’altres. Val a dir que mentre els salaris de les dones augmenten amb l’experiència laboral, la bretxa salarial persisteix davant les mateixes responsabilitats i ocupacions. La meritocràcia brilla per la seva absència.
Una de les causes d’aquesta discriminació salarial la trobem en la manca de coresponsabilitat familiar real. Les dones som les que trobem més dificultats per conciliar la nostra vida familiar i laboral.
És el rol de gènere que arrosseguem i que fa que moltes dones, amb formació i sense, acabin en molts casos fent de cuidadores úniques i assolint les tasques no remunerades (les domèstiques, es clar), a part de les hores de feina fora de casa. A l’any 2017 dos de cada deu homes comparteixen al 50% les tasques de la llar, aproximadament. És evident que això s’ha de revertir. I és que quan hi ha un repartiment equitatiu de les responsabilitats familiars i de les tasques domèstiques, quan tothom s’arremanga a casa, la família en sí es més viable a tots els nivells. Tot i que s’ha avançat en aquest sentit, encara falta que fem tots un esforç important cap a l’equiparació i la igualtat de gènere que crearà, de ben segur, un efecte col.lateral molt positiu per a tothom.
