[Per Josep Mercadé, periodista]
Una escena de ‘Cinema Paradiso’ / CEDIDA
Internet és per a tothom el paradigma de les coses gratuïtes. Quan estem a la xarxa no ens qüestionem el cost de tot allò que se’ns posa al nostre abast. Simplement ho aprofitem i ho arribem a considerar un fet normal. El mateix passa a la resta d’àmbits de les nostres vides fins al punt que hem establert una cultura del “tot és gratis”. La banalització del cost de les coses, però, a la llarga acaba sent contraproduent.
Posem un exemple, ara fa una setmana l’Ajuntament va iniciar el cicle Sabadell Cinema Clàssic, promogut per la regidoria de Foment de les Arts. Com a aficionat al cinema, la iniciativa la considero molt interessant justament per la possibilitat de veure en pantalla gran algunes joies clàssiques. El cicle es fa en sessions dobles cada dilluns. Són gratuïtes i es projecten en versió doblada i en versió original amb subtítols.
Ens podem preguntar: aquestes sessions han de ser de franc per què les fa l’Ajuntament? La resposta podria ser: com que la institució és de tots no cal pagar. Amb això es vol seduir la ciutadania oferint serveis o activitats sense cost per demostrar que som els millors?
El valor de l’activitat
Veritablement som conscients que instaurant aquesta cultura el que provoquem és menysprear allò que estem fent? Sense donar valor a les coses ens estem enganyant tots plegats. Ja sé que és una pràctica estesa a tot arreu, especialment a les administracions públiques. No estic reivindicant que el cost serveixi per limitar l’accés a la cultura en aquest cas. Tot el contrari, cal posar-hi el màxim de facilitats però mantenint el valor de l’activitat de forma justa. Mireu, en aquest cas, el que probablement s’està fent és menystenir una entitat de la ciutat com el Cineclub Sabadell que, amb moltes dificultats, intenta tirar endavant unes sessions setmanals en versió original des de fa dècades.
El cicle justament arriba a final d’un mandat municipal en què s’han fet molts experiments en aquesta línia. No sabem si aquest n’és un més. Em temo que si el que es vol és apropiar-se del poc públic que va a les sessions en versió original probablement ho aconsegueixi pel fet de ser gratis.
Ens trobem, doncs, en una situació de competència deslleial per part d’una institució que, en l’àmbit cultural, no sempre deixa el protagonisme a les entitats. La tendència a practicar un cert dirigisme en l’àmbit cultural per part dels ajuntaments no és nova. És la temptació en la qual han caigut gairebé tots els governs que ha tingut aquesta ciutat des de l’arribada de la democràcia municipal fins avui. Deu ser una cosa endèmica.
