Ciutat

Joan Berlanga: “No cauré en els jocs emocionals o simbòlics que divideixen la ciutat”

Berlanga, durant l'entrevista / ÓSCAR ESPINOSA

[Per Albert Solé Bonamusa i Aleix Pujadas] 

Joan Berlanga encapçala la llista de Sabadell en Comú a les eleccions municipals, amb persones d’ICV, EUiA, Podem i d’altres a títol individual. Aquesta formació vol ser el pal de paller de l’esquerra alternativa transformadora, tot i no haver aconseguit incloure Podem Sabadell i Ara Sabadell.

Quina valoració fa d’aquest mandat?

Com a govern hem fet coses bé, regulars i malament. L’objectiu principal que teníem, que era la regeneració democràtica i tancar l’etapa del Mercuri, i l’hem assolit. 

Entenem que hem fet una bona feina en la part socioeducativa, en què hi ha hagut plans importants i actuacions sobretot que han canviat la vida de les persones. També hem fet bé la part del transport públic, amb nous autobusos, preus econòmics, més línies… En la part ambiental hem triplicat l’energia fotovoltaica que fa l’Ajuntament, els preus públics no han pujat, etc.

Hem estat més lents en altres àmbits que demanaven una mirada estratègica, però en conjunt hem assolit els objectius que ens va encarregar la ciutadania, sobretot tancar-ne una i obrir-ne una de nova.

I malament?

Hem sigut lents en donar resposta a algunes inquietuds ciutadanes com l’espai públic, en què l’expectativa de la ciutadania era anar més ràpid. La qüestió de la neteja, que en gran part ha anat vinculada a què l’empresa no està complint el contracte, però al cap i a la fi la ciutat no està tant neta com hauria.

Dos elements que ens han fallat estan estretament vinculats a l’alcaldia: un és la coordinació i l’altre la mirada estratègica. Aquests dos elements han estat els principals dèficits. Entenem que potser els alcaldes en alguns moments han estat massa pendents de la seva projecció personal i del procés, que estrictament de les seves funcions, que és bàsicament la coordinació del govern i la mirada estratègica.

Això és un problema concret d’aquest govern o gairebé qualsevol govern a quatre pot tenir els mateixos problemes?

La força del govern era el pacte. La principal virtut era la capacitat de buscar uns lideratges horitzontals i compartits. I els alcaldes han funcionat a l’ús havent estat la tercera i la quarta força més votada del consistori, i això no ha ajudat. Nosaltres ja vam dir-ho en la nit electoral: aquest mandat no ha de tenir nom propi, ha de ser una feina coral. I els models de lideratge que s’han establert han estat molt a l’ús, sense buscar espais de lideratges compartits, i el procés també ha estat una palanca de projecció personal que ells dos han aprofitat. Ens ha tret sobretot la mirada estratègica; en alguns elements hem posat alguns plans i algunes bases, però han vingut més des de les regidories que des de la mirada integral que ha de tenir un alcalde.

Sabent com ha anat, repetiria el quatripartit?

El moment dels pactes és després de les eleccions. En el nostre cas teníem molt clar que el 2015 teníem un context particular en què vam ser molt clars. En aquesta nova etapa que començarà a partir del 26 de maig entenem que les bases han de ser molt programàtiques i amb sentit de ciutat. No acordarem des de l’estètica sinó des dels continguts programàtics.

Hi ha línies vermelles?

En els nostres pactes només mirem a l’esquerra.

El mandat ha servit per deixar bases que podrà continuar el proper govern?

En alguns aspectes sí i en altres no. El Pla d’Equitat i Èxit Educatiu, el Fòrum Educatiu, el Pla Estratègic d’Acció Social o l’aliança de la riera de Caldes i la riera del Ripoll que ha impulsat Edu Navarro des de Promoció Econòmica són elements que donen base a la planificació, amb capacitat de buscar aliances i donar-los-hi solidesa.

En altres àmbits, aquesta mirada l’hem trobat a faltar en la qüestió de les infraestructures, que se’n parla tant. La connexió de la carretera de Castellar amb la ronda Oest, o en el debat de la ronda Est, podríem haver avançat més i ser capaços d’acabar el mandat amb un full de ruta, i això no ha estat així. Hem intentat que se’n parli, se n’avançi, i no ens n’hem ensortit. Potser aquest és el paper que els alcaldes haurien d’haver entomat perquè són temes de ciutat en els quals no s’ha avançat.

Per què no s’ha fet?

Cal dir que en un primer mandat és difícil posar les bases de tot a nivell estratègic. Situar-se en un ajuntament amb una magnitud de més de 1.500 treballadors i de gestió de moltes responsabilitats, no sempre és fàcil.

Però bé, una de les característiques de les responsabilitats d’alcaldia és donar una mirada integral i llarga d’alguns elements estratègics. En aquest sentit, els alcaldes han estat molt connectats i molt pendents del procés, i d’alguns temes de ciutat que inclús s’ha fet algun debat no ha sabut recollir el gua. En aquest aspecte ho hauríem fet diferent.

Si s’hagués de repetir el quatripartit, tindria en compte el que va passar pel relleu a l’alcaldia a mig mandat perquè no torni a passar?

Aquest mandat té una anomalia extraordinaria i és que la força més votada [dels quatre socis de govern] no ha tingut l’alcaldia. I això no ha estat per falta d’habilitats negociadores o per falta de ganes. L’espai que represento, el sociològicament i políticament majoritari de la ciutat, que té l’herència directa del PSUC del Toni Farrés, s’han fet mans i mànigues perquè aquest espai no tornem a tenir l’alcaldia davant la por que consolidem una nova etapa amb un espai electoral molt potencial.

El que trobem més important i clau és que ens preparats com ningú per representar la ciutat de Sabadell perquè en som un autèntic mirall. Tenim a la nostra candidatura i als nostres votants gent de tots els barris de Sabadell. Som l’essència en molts sentits del que és Sabadell: gent d’esquerres, de tots els barris de la ciutat, professions diverses, a l’atur, amb feines, ben remunerades. Políticament i sociològicament representem la majoria de la ciutat. Entenem que és fonamental que l’alcaldia recaigui en aquest espai polític. 

La ciutat de Sabadell ni és una ciutat independentista per tenir un alcalde dintre del procés de la república inexistent ni vol el 155. Nosaltres som una força que el nostre objectiu polític ni és la unitat d’Espanya ni la independència de Catalunya, sinó que és la justícia social. Volem lluitar contra un sistema que crea desigualtats que cal combatre, garantint bons serveis públics i pensant en una mirada integral i integradora de tota la ciutat i tots els seus barris. Ens sembla fonamental que tingui l’alcaldia un espai que ens sentim capaços de representar la majoria. Tenim una bona trajectòria de la feina que hem fet en el passat i en aquest govern i perquè ens veiem capaços com ningú de representar la majoria de Sabadell.

Quan dues formacions que haurien d’estar en aquest espai, Podem i Ara Sabadell, s’escindeixen, costa una mica d’explicar-ho, això?

Una altra característica del nostre espai a part de tenir gent de tots els barris i una gran capacitat de representar tota la ciutat, a vegades ha sigut una excessiva representació política del nostre espai. Això no és res de nou.

A Catalunya i a Sabadell, la gent de l’alternativa no independentista hem creat un espai que es diu Catalunya en Comú, en el qual estem tots adherits, i a Sabadell hem desenvolupat aquest projecte amb centenars de persones. La tardor passada dues persones [Marta Morell i Ramon Vidal] van decidir participar no participar en aquest procés, en el qual s’haurien pogut presentar a les primàries, cosa que no van fer, i han iniciat dos projectes més minoritaris en solitari.

Entenem que no contribueix a la necessària unitat d’acció política i social dels interessos de les classes populars. Però el pal de paller, el punt de trobada gran de l’esquerra transformadora és el comú, on trobarem persones noves, que venen de la política que no han militat mai, gent del PSUC, ICV, EUiA, Podemos i som l’autèntic punt de trobada i la força que té possibilitats de guanyar les eleccions.

El 2015 ens vam quedar a 300 vots sense tenir una marca nacional, amb una marca únicament local, i estem convençuts que si fem una bona feina aquesta campanya podem estar al capdavant.

Potser aquestes dues formacions els hi treuen vots.

Desconec la voluntat dels sabadellencs i sabadellenques. La divisió de vot no ajuda però no som una ocurrència, tenim un projecte sòlid, amb militants, presència en tots els barris, discurs i una trajectòria molt digne que estic segur que els votants d’esquerres de la ciutat valoraran.

Un dels seus reptes era aglutinar tothom i no ha pogut ser. Sent personalment que no s’ha aconseguit?

Quan faig aquest pas a la política temporalment uns anys, el que em motiva és la capacitat d’aglutinar. A vegades no hem sigut capaços d’aglutinar tot el que voldríem.

Em sento molt responsable de la creació d’Unitat pel Canvi, que va ser una força majoritària que va néixer amb el suport d’ICV, EUiA i Podemos, en el qual el seu secretari general [aleshores Ramon Vidal] en va formar part, malgrat aquesta polèmica que forma part del linxament que vam rebre el 2015, en el qual es va amenaçar amb expulsions i no n’hi va haver cap.

Ens sentim molt responsables que aquest govern s’hagi pogut fer. Vam ser els únics que en vam parlar abans, durant i després de les eleccions. L’hem fet possible inclús quan alguns han prioritzat els seus interessos personals o de partit per sobre del que necessitava la ciutat i nosaltres hem estat a l’alçada, l’hi hem donat estabilitat i obra de govern.

Ara, amb la creació dels comuns que encara té més gent i estem dintre d’una organització nacional, l’objectiu en bona part està assolit però seria desitjable que encara tinguéssim més capacitat de sumar. Tots els ciutadans i aquestes persones que es vulguin sumar a aquest projecte col·lectiu tenen la porta oberta dels comuns de Sabadell.

Ha tingut alguna conversa amb Marta Morell per veure què passa?

Entenc que aquests processos són interns i no és pertinent entrar en detall. En assemblea es va debatre quin era el millor procés per escollir la candidatura i es va decidir que fos en primàries obertes, en què cadascú es pogués presentar amb els equips que volgués. Això es va parlar en assemblea i tots n’erem coneixedors. Ella va decidir no presentar-se i les seves raons tindrà.

Quin paper juguen els comuns a nivell nacional en les seves divisions sabadellenques?

En aquest moment en què algunes forces fan bandera ‘només Sabadell, només Sabadell’, nosaltres tenim cap i peus aquí, però tenim aliances molt potents al Parlament de Catalunya, on per exemple continuem demanant que la residència del Sud la pagui la Generalitat; això és fonamental. Tenim aliances al Congreso espanyol en el qual es demana un diàleg i un referèndum per resoldre el que passa a Catalunya. O nosaltres tenim una connexió amb el Parlament Europeu,per exemple amb Ernest Urtasun i Ska Keller, amb qui vaig estar l’altre dia per parlar del canvi climàtic i de les directives europees que dificulten la contractació als municipis per potenciar la lliure concurrència i el lliure mercat del capitalisme, i que ens crea moltes dificultats en la contractació als municipis.

És fonamental tenir aliances en altres institucions perquè allò que passa a Sabadell tinguis elements que et puguin ajudar. I necessitem ajuda per aturar el Quart Cinturó, amb una presència important al Parlament de Catalunya; necessitem aliances fortes amb un govern d’Espanya que es cregui el transport públic i pugui fer per exemple l’estació de Renfe de Can Llong, o que la Generalitat assumeixi els seus compromisos amb la residència del Sud o que es facin els instituts de Can Llong.

És molt important, i una sort per nosaltres, tenir uns referents nacionals, estatals i europeus amb els quals anem a la una.

En la branca d’EUiA dels comuns hi ha el sectors de Joan Mena i el de Joan Josep Nuet; com està afectant això als comuns de Sabadell?

El coordinador d’EUiA Joan Josep Nuet està protagonitzant un cas de transfuguisme, en el quan se n’ha anat a ERC i això està tenint unes derivades d’inestabilitat dintre d’EUiA que han tingut una lleugera afectació a Sabadell. L’assemblea local d’Esquerra Unida de Sabadell està per treballar per la confluència [dels comuns], així ho han dit públicament, tenim el suport d’Esquerra Unida i de dirigents d’Izquierda Unida i d’EUiA de nivell nacional com el Joan Mena.

Algunes persones que actuen en clau personal es podrien estalviar aquests episodis, com ha estat el cas de Nuet, però el que és important és el projecte que decidim col·lectivament.

Som l’espai que més suma, però és impossible sumar amb qui no vulgui fer-ho perquè té altres objectius personals.

Aquestes aliances poden arribar a condicionar que alguna cosa que decideixin Pablo Iglesias o Ada Colau, per exemple, en què vostè no hi estiguis d’acord però no ho pugui dir públicament?

Crec que una característica d’un alcalde és posar per endavant l’interès de la ciutat. I el Toni Farrés ho feia amb el Jordi Pujol, però quan alguna cosa no la veia amb els del PSUC o Iniciativa (IC) ho deia. I en aquest sentit, nosaltres igual; compartim un marc ideològic i un tarannà, però l’interès de la ciutat va per endavant.

Hi ha qui pensa que anar contra el seu partit o oposar-s’hi en una acció és una debilitat interna. És al revés, és una fortalesa, un espai democràtic de debat i priorització dels elements de la ciutat. Per tant, en aquest sentit si nosaltres tenim l’alcaldia, mani qui mani l’interès de la ciutat anirà per davant. I a vegades ens en sortirem i d’altres no, però no hem vingut a tancar files.

Farrés amb Iniciativa no va acabar massa bé precisament per això.

Bé, va tenir uns anys molt bons i d’una relació molt fructífera.

Entenc el missatge però discrepo parcialment; en el nostre partit, per exemple, hi ha un límit de mandat. Jo no he vingut a fer carrera política, he vingut a dedicar uns anys a la meva ciutat, no tinc cap aspiració nacional o estatal i no he de quedar bé enlloc. En la nostra limitació de mandat, on no hi haurà trajectòries polítiques de 20 anys, aquests elements no són tan importants.

A la vegada som un espai que ve d’arrel assembleària i, per tant, el que passi aquí ho decidirà bàsicament l’assemblea de Sabadell i jo ho portaré a terme si tinc responsabilitats. Potser això funciona en partits més grans i estructurats, però nosaltres tenim una base de persones molt crítica i responsable. No passa pel cap condicionar una decisió que tingui a veure Sabadell perquè un conseller pugui quedar bé o malament.

Quan tens una responsabilitat pública, si tens un objectiu polític a tirar endavant, no vens a quedar bé. Vens a tirar endavant el teu projecte i això a vegades no agrada a tothom o suposa contradiccions. Però la gestió pública i la defensa de l’interès públic doncs demana aquests espais que a vegades no són de confort. Si no surts de l’espai de confort difícilment fas coses diferents o passes rellevants.

Quin projecte de ciutat proposeu per Sabadell?

Fins ara Sabadell ha tingut el millor i el pitjor municipalisme. D’una banda un municipalisme ètic, transformador i exemplar, que és el dels diferents governs del PSUC del Toni Farrés; i d’altra banda la política de ‘pelotazo’, aparença i derivades de corrupció que és la de Bustos amb el PSC.

Durant aquests quatre anys hem estat un govern de regeneració, que entenem com una etapa de transició. En aquests moments, al 2019, entenem que la ciutat necessita començar una nova etapa, estable, en la qual siguem capaços de fer una mirada àmplia. Ens sentim molt preparats per reprendre aquest lideratge que vam tenir anteriorment i en el qual la ciutat ha d’afrontar quatre grans reptes.

El primer és el funcionament del dia a dia, que funcioni la ciutat. Hi ha elements molt de les competències pròpies d’un ajuntament, com els serveis públics o la neteja que es compleixi.

Però a part d’aquesta gran obvietat entenem que hi ha d’haver tres grans acords de ciutat. Un és, a nivell territorial quin paper té Sabadell a l’àrea metropolitana i al Vallès i passar de les paraules als fets en com s’articula, i això demana un acord de ciutat, ja no només dels partits polítics sinó de ciutat. Què vol ser Sabadell de gran en el nostre territori?

D’altra banda, un acord molt important per nosaltres és el de la mobilitat. Vinculades a aquesta necessitat d’infraestructures interurbanes, doncs com afrontem la mobilitat sostenible, quines derivades té, amb més zones de peatons, com implementar més carrils bici, com introduir la transició cap al vehicle elèctric, els patinets, etc. Tot això demana una reflexió profunda de la morfologia urbana i la mobilitat. Com revisem a partir d’aquí els possibles canvis en les línies d’autobusos, etc.

I un tercer és el socioeconòmic. Venim de ser una societat industrial, ara amb molta presència de serveis, però encara tenim indústria, polígons. En un món globalitzat i en la Catalunya actual, doncs quins han de ser els elements que ens han de donar full de ruta i mirada sobre aquests tres elements.

Això són tres aspectes estratègics que cal afrontar amb mirada 2030; que cal sobrepassar el  que és estrictament un mandat, i demana un acord de ciutat i una mirada àmplia. Ens veiem capaços d’encapçalar això. Evidentment, a la vegada hi ha un punt de partida que és el que fa referència a les polítiques socials en què el govern local sí que deixa un bon full de ruta. Tenim un pla d’habitatge, d’èxit educatiu, d’acció social i, per tant, això està encaminat. Aquests altres tres àmbits no ho estan suficientment.

En aquesta campanya no hem d’entrar en ocurrències perquè ningú tindrà una majoria absoluta i demana cintura. Com més ens allunyem d’allò que ens separa, o dels que es volen embolicar amb la bandera, ens hauríem de centrar molt en aquesta mirada de ciutat i ens sentim amb la fortalesa, la mirada transversal i el lideratge per assumir aquesta etapa. A més a més, crec que és molt important que aquest espai encapçali l’alcaldia i porti la ciutat.

Seria un error caure en projectes unipersonals que darrere no tenen una base, ni projectes que estan pensant en Sabadell en clau política catalana o espanyola.

Molta gent dona Marta Farrés com a favorita, vostè també?

No, en les darreres eleccions ens vàrem quedar a 300 vots d’aconseguir guanyar i lluitarem per aquest cop estar al capdavant. Nosaltres som molt dolents sempre en les enquestes, em sembla que fa quatre anys ens en donaven  2- 3 i en vam treure 4 a punt de guanyar les eleccions. Nosaltres no n’hem fet, no hem dedicat ni un cèntim a aquesta qüestió.

La nostra feina és molt de les persones, dels barris. No estem en cartells, fent una hyperpresència als mitjans ni res d’això. La nostra fortalesa és la gent que ens coneix; tenim la sort de tenir diferents presidents d’associacions de veïns a la nostra candidatura. Està plena de veïns de referència que la gent respecte per la seva trajectòria, implicació amb el barri. El nostre valor és aquest i no surt reflectit en les enquestes. En aquest sentit estem fent molt bona feina parlant amb veïns amb microactes, trobades petites, amb el retorn de la feina que estem fent, etc. Tenim molt bones sensacions amb aquesta campanya.

Moltes vegades s’ha criticat la politització de les associacions de veïns. Ho posa com a cosa favorable, però hi ha qui potser no ho veu així.

Tot és política. Quan algú digui que no és polític o que és apolític, animo a la desconfiança perquè és polític i a vegades molt reaccionari. Les persones implicades, que dediquen hores a l’interès general a canvi de res, com els presidents de les associacions de veïns, tenen un gran valor perquè ens aniria a tot millor, em sembla, si totes les reunions de veïns i veïnes estiguessin plenes. Lamentablement, una gran part de la societat es desconnecta dels afers públics, i només se’n recorda el dia que el seu fill no entra a P3 o quan té un veí que fa soroll. Les persones que participen en les entitats veïnals o de qualsevol altre tipus són un patrimoni que té la ciutat; tret característic de Sabadell.

A la vegada el que és més important és la dimensió ètica d’aquestes persones i els usos que fan. Els presidents de les associacions de veïns i veïnes sempre defensen els seus veïns, inclús quan governava el Toni Farrés. És gent de trajectòria ètica en molts casos irreprovable.

Si arriba un moment en què la Generalitat declara la independència de Catalunya, què faria Joan Berlanga si fos alcalde?

Estem una mica cansats ja que ens diguin que no ens aclarim en aquest tema. Sempre diem el mateix i des de fa molts anys. Cal revisar la Constitució de l’any 1978 en la qual cal trobar mecanismes perquè la ciutadania pugui decidir el seu futur en un referèndum. A nivell nacional mai hem fallat al país.

No compartim la dinàmica d’aquest procés, que no és majoritari, molt basat en uns elements emocionals i en què s’ha enganyat una part de la ciutadania i s’ha portat el país a un carreró sense sortida.

Cal rebaixar la tensió, fer polítiques pensant en les persones i crear els marcs en el futur perquè al baixar la tensió es produeixin espais de diàleg. No és el moment de fer fronts sinó ponts, i nosaltres som pont, amb uns candidats a Madrid com són Pablo Iglesias i Alberto Garzón que demanen un referèndum per Catalunya. Per tant, som solució. En aquest marc d’eleccions generals crec que faríem bé els ciutadans de Sabadell pensar si els interessa més un Joan Mena al Parlament defensant l’escola pública i un referèndum, o un candidat que al Twitter diu als independentistes el que tenen ganes de sentir. Què és més útil pel país? La nostra raó de ser no és ni la independència de Catalunya ni la unitat d’Espanya; és viure en un marc democràtic en què es puguin votar i parlar les coses.

Aleshores, si es declarés la DUI, què faria l’alcalde Berlanga?

No cauré en els jocs emocionals o simbòlics que divideixen la ciutat en aquests moments i em centraré en el programa pel que m’ha votat la gent que fa referència únicament al que ha de passar a Sabadell a nivell social, econòmic, urbanístic i de serveis públics. La meva prioritat serà aquesta i no jugaré al joc de la bandera.

Costa molt mantenir el discurs del referèndum a tot arreu encara que a Espanya no doni vots?

Hem estat l’única força amb capacitat de trobar aliances fora de Catalunya per mirar de desencallar aquesta situació, lliçons de catalanitat o democràtiques a nosaltres les justes. L’única força de manera clara i important al Parlament Europeu són els Verds de l’Ska Keller, que ha demanat una resolució d’aquest conflicte amb un referèndum. Això no va de simbolismes, no va d’alimentar la indignació que és comprensible en alguns àmbits, sinó que va de trobar solucions. No des del discurs emocional, que és el que ara impera al país.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top