Generen rebuig per la por a les seves picades, però el cert és que sense les abelles el 80% de la nostra alimentació desapareixeria. A Espanya hi ha prop de 300.000 apicultors, el que suposa una població de milions d’abelles. Cada any, però, moren un 30% dels abellars, una situació que preocupa. Per tal de buscar una resposta al declivi de les abelles, la Universitat Autònoma de Barcelona ha iniciat el projecte UABee, i ha instal·lat un abellar experimental al campus amb 6 ruscs que permetran la investigació, la docència i el coneixement sobre l’apicultura i la biologia de les abelles.
L’espai està situat en un terreny pròxim al Servei Assistencial de Salut i les facultats de Ciències de la Comunicació i Medicina. Compta amb un perímetre cercat i electrificat on se situen els 6 ruscs que composen l’abellar. Aquests estaran monitoritzats per controlar aspectes com la temperatura, la humitat, el soroll i la mobilitat de les abelles.
“Amb aquest projecte volem que la gent convisqui amb les abelles”, explicava el catedràtic de Producció Animal de la UAB i director del projecte, Gerardo Caja, i afegia que també es vol “motivar la aplicació de tecnologies puntes, per esbrinar les causes del declivi d’aquestes”.
Què motiva la seva desaparició?
En el Síndrome de Desaparició d’Abellars, nom amb el que es coneix el declivi, hi influeixen diversos factors. Caja ha explicat que la utilització d’insecticides, especialment els neonicotinoides, desorienten a les abelles. “Elles necessiten tornar al rusc cada dia, especialment durant la nit. Necessiten aliment i el calor de les seves companyes. Quan es desorienten, entren en una situació de coma i si la seva temperatura baixa a 14 graus, moren”, ha assegurat el catedràtic de Producció Animal.
El segon factor que apuntava Caja són els àcars, en concret la Varroa. “És una malaltia parasitaria, que no existia a Europa fa 200 anys i que va guanyant terreny, i fa de vector d’entrada d’altres malalties víriques i infeccioses”, ha explicat el director del projecte.
Sobre les espècies invasores com la Vespa Velutina, Caja considera que a vegades “s’exagera” el seu impacte. El catedràtic de Producció Animal ha explicat que són depredadores i més perilloses per l’humà, però considera que actualment “no és un factor prioritari”.
Dificultats per establir abellars
Caja ha explicat que els abellars estan en funcionament des del passat mes de febrer, però que es porta treballant des de fa un any en el projecte, sobretot, pel que fa als permisos. La legislació espanyola dificulta l’establiment d’abellars, ja que imposa mesures “excessivament elevades”, segons explica Caja.
Els abellars han d’estar situats a més de 400 metres dels nuclis urbans i a 200 metres de carreteres nacionals. “Crida l’atenció que a Notre Dame hi havia abelles a la cúpula. París és beefriendly, i permet posar abellars dins la ciutat”, ha assegurat Caja, que defensa la convivència entre humans i abelles. “No hi ha un perill immediat si es tracten amb precaució i mestratge”, sentencia el director del projecte UABee.
