Voldria parlar dels finals de temporada, però tranquils que no ho faré de l’últim capítol de Joc de Trons –poc podria dir que no s’hagi comentat abans als mitjans de comunicació i a les xarxes socials–. Els finals que conec són els de les temporades esportives. Estem en unes dates en què les competicions de la major part d’esports s’acaben. Després d’un any treballant de valent, s’arriba a un esprint final, que ha de determinar si l’esforç i les hores d’entrenament han pagat la pena.
Diumenge, veient el desenllaç del Sabadell a Olot, em vaig posar en la pell dels jugadors. I certament vaig sentir una certa nostàlgia. Malgrat que el nivell no es pot comparar, les sensacions segur que eren semblants. Com a jugador i entrenador de futbol base i territorial he viscut desenes de vegades aquests moments finals. I curiosament, són els que més tinc en el record de la meva ja llunyana etapa futbolística, després de guanyar una lliga –amb el conseqüent ascens de categoria – o la lluita per la permanència o fins i tot el descens.
D’una banda, tancar una temporada guanyant una lliga produeix la satisfacció d’haver assolit un objectiu pel qual cal ser constant i fregant l’excel·lència cada cap de setmana. El que costa això ho sap molt bé l’equip femení de waterpolo del Club Natació Sabadell. La pinya entre els companys, el bon ambient i la comunió amb els aficionats són la conseqüència dels bons resultats. Són moments que queden per sempre a la memòria.
Tampoc pots oblidar les situacions d’angoixa que es viuen quan s’ocupa les últimes posicions de la classificació. Quan allò que es pensa i que es planifica a la pissarra com una clara victòria no arriba mai. El maldecap que produeix la contínua cerca de la tecla per fer funcionar un equip que no aixeca el cap. Les dinàmiques negatives d’un grup impossibles de capgirar. La responsabilitat i la por a fallar en moments decisius. I en darrer lloc, la decepció quan sents que tot allò pel qual has lluitat no ha servit per a res.
El millor de tot plegat és que quan s’acaba la temporada arriba el desitjat estiu. Per als que tenim el futbol a les venes se’ns fa massa llarg. I quan estàs de vacances ja vols que la pilota torni a rutllar, sigui on sigui i és igual la categoria. Els reptes continuen un any més.
