Ciutat

Volatilitat partisana i altres tendències del cicle electoral

Una dona vota en les passades eleccions municipals, el 24 de maig del 2015 / LLUÍS FRANCO

El professor de Comportament polític de la Universitat de Barcelona Gabriel Casellato i Escolà analitza pel D.S. les perspectives electorals d’aquestes eleccions municipals.

El darrer cicle electoral ha estat prou intens. Tres eleccions generals, dues eleccions catalanes, un “referèndum” d’autodeterminació, la fragmentació del centre-esquerra i del centre-dreta d’àmbit estatal, i l’ingrés de l’extrema dreta a les institucions. I sols han transcorregut quatre anys!

A Sabadell, l’electorat ha respost a aquesta inestabilitat sistèmica expressant unes preferències partisanes igualment inestables. Així, les sis últimes conteses electorals han tingut fins a quatre diferents vencedors; el PSC a les municipals del 2015 i a les últimes eleccions generals; Junts pel Sí a les autonòmiques del 2015; els Comuns a les generals del 2015 i del 2016; i Ciutadans a les autonòmiques del 2017. Vivim temps convulsos però gens avorrits.

Com a conseqüència de la inestabilitat de les preferències, els resultats electorals dels partits han variat fortament entre les diferents eleccions del cicle. Aquí, no ens referim només al percentatge de vots rebuts a cada elecció, sinó també al nombre absolut de vots obtinguts.

En especial, la diferència entre el nombre de vots obtinguts a les anteriors eleccions municipals i el nombre de vots obtinguts a algunes de les altres eleccions del cicle és particularment revelador. Al llarg de les sis últimes conteses electorals, els set partits principals han tingut diferencials de suport que sovint han duplicat àmpliament el propi resultat a les anteriors eleccions municipals. Per exemple, el PSC va guanyar les eleccions municipals del 2015 amb 12.950 vots, però a les últimes eleccions generals n’ha obtingut 32.174, això és, 19.224 vots més! En el cas d’ERC, la diferència entre el seu millor resultat (les mateixes generals) i les eleccions municipals dels 2015 ha estat de 13.649 vots més. Aquesta tendència s’observa per a gairebé tots els partits del consistori, sols la Crida no ha aconseguit millorar els seus resultats del 2015 (si bé cal tenir en compte que l’arrelament de la Crida a Sabadell supera la pròpia CUP, i que per tant comparar ambdós resultats pot comportar errors de gruix).

Aquestes diferències de vot són degudes a que la major part de les eleccions generals i autonòmiques del cicle han estat especialment competides, el que ha afavorit una alta participació i, en conseqüència, uns resultats electorals més generosos per als diferents partits.

Ara bé, perquè ens interessen aquestes diferències de suport electoral entre eleccions?

Enfocar l’estudi d’unes les eleccions municipals a la llum d’unes eleccions generals o autonòmiques és poc aconsellable, perquè l’electorat s’expressa de manera diferents a cada tipus d’elecció. Tanmateix, salvant aquesta distància, les diferències de vot són interessants perquè ens indiquen un rang de creixement possible per a cada partit. Per exemple, no semblaria descabellat que un partit com el PSC pogués retenir una part dels 19.224 votants de més que ha obtingut a les eleccions generals del 28 d’abril respecte de les municipals del 2015. Ha passat menys d’un mes, estan a l’alça, perquè els hauria de ser impossible mobilitzar una part d’aquests votants? El mateix val per Esquerra, que mostra una tendència de creixement continuat a través de les diferents eleccions del cicle. Inversament, aquells partits que al llarg del cicle han tingut uns resultats electorals més continguts i amb tendència a la baixa, podrien veure llurs dificultats accentuades. Sense aspirar a fer prediccions, cosa impensable sense una bona enquesta o una bola de vidre, no sembla però inversemblant pensar que una de les claus de les properes eleccions raurà en a capacitat dels partits a l’hora de mobilitzar aquestes bosses de votants “promiscus” (recordem la variabilitat de les preferències al llarg del cicle) que en algun moment els van arribar a votar.

Cap a la consolidació de majories incertes?

Comentaris
To Top