Si dilluns li diguéssim a un marcià que la pirateria, les sèries i les plataformes de streaming com Netflix o HBO han buidat les sales de cinema, ens prendria per cecs. Donaria una ullada als cines Imperial o als Multicines Eix Macià, veuria les cues, es grataria el cap amb el tentacle i marxaria cap a la seva nau pensant –com Obèlix– “estan bojos, aquests humans!”.
La raó d’aquesta anomalia còsmica que omple les sales i buida els tancs de crispetes no és altra que la Festa del Cine, que enguany celebra la seva 13a edició a partir de dilluns, 3 de juny, fins dimecres. Tres dies en què el preu de les entrades cau fins als 2,90 euros. Per beneficiar-se d’aquest descompte, cal acreditar-se gratis per internet, a través de la web fiestadelcine.com.
A Sabadell, com dèiem, hi participen els dos cinemes de la ciutat: l’Imperial, al centre, i el de l’Eix Macià. Pel que fa als municipis més propers, també s’hi adhereixen el Yelmocines del centre comercial Baricentro -a Barberà-, el Punt -a Cerdanyola-, els Cinemes Sant Cugat i els terrassencs Cinesa Parc Vallès i Cinema Catalunya, tot i que aquest darrer només obrirà dimecres, 5 de juny.
Per tal d’aprofitar al màxim aquests tres dies de cinema, aquí us deixem algunes recomanacions. N’hi ha per a tots els paladars… fins i tot per als marcians!
Rocketman
Us agradarà si… gaudiu amb els biopics musicals però penseu que Bohemian Rhapsody va quedar una mica fluixa.
“Basat en fets reals” és una etiqueta perillosa, especialment si parlem d’una pel·lícula sobre la vida d’un músic o un artista. Existeixen massa casos en què aquesta premissa és l’excusa per a una obra plana, autocomplaent i previsible. Rocketman és el revulsiu que necessitava el gènere: manllevant una expressió de Víctor López a Espinof, la vida d’Elton John es narra aquí com “un autèntic festival de sexe, drogues i rock & roll que no entén d’autocensura ni mitges tintes”.
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
El hijo
Us agradarà si… ja esteu farts que totes les pel·lícules de superherois siguin iguals.
Tots coneixem la història de Superman: un nadó alienígena arriba a la Terra dins una nau, un matrimoni de grangers l’acull i, en créixer, Clark Kent descobreix que té superpoders i decideix dedicar-se a salvar el món. El hijo, però, agafa aquesta premissa i li canvia l’última frase: i si en comptes d’un ésser benèvol l’alienígena esdevé un malvat? D’aquesta manera, Superman es converteix en una autèntica pel·lícula de terror.
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
La ceniza es el blanco más puro
Us agradarà si… sou uns cinèfils impenitents, sempre buscant noves sensacions.
Va ser una de les propostes més comentades entre la crítica del festival de Cannes 2018, on el director Jia Zhang-ke presenta una història femenina i violenta dins el món de l’hampa com a metàfora de la societat xinesa contemporània. En efecte, no és una pel·lícula per a tots els paladars, però si no us fa por el cinema oriental, fareu bé en donar-li una oportunitat.
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
John Wick: Capítulo 3 – Parabellum
Us agradarà si… penseu que una pel·lícula sense acció és una pèrdua de temps.
Des que es va estrenar la primera entrega -el 2014-, la saga John Wick s’ha posat al capdavant d’una certa mirada sobre el cinema d’acció: una que entén els tiroteigs com danses i les baralles com simfonies. Aquesta tercera part segueix la mateixa tònica… i sí, potser és una descripció massa poètica per referir-se a una pel·lícula que són, essencialment, dues hores d’adrenalina sense pausa.
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
Como pez fuera del agua
Us agradarà si… voleu passar una estona distreta amb una comèdia lleugera.
Una família rica i una de classe humil es veuen obligades a entendre’s després que la filla dels primers comenci a sortir amb el fill dels segons. El resultat és una comèdia àgil, fresca i intel·ligent. Divertida i exitosa a la vegada que dibuixa una reflexió crítica sobre la fractura social dins la societat italiana.
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
Detective Pikachu
Us agradarà si… teniu fills o filles que juguin a Pokémon. Bé, o si vau jugar a Rojo i Azul fa 20 anys.
Malgrat tenir més de dues dècades d’èxit a l’esquena, la franquícia Pokémon no havia tingut mai una adaptació al cinema que no fos de dibuixos animats. Potser perquè fer quedar bé els animalons màgics pot ser un malson o potser perquè els jocs no destaquen precisament per les seves històries. Els riscos i prejudicis, però, s’esvaeixen en veure aquesta pel·lícula, tant innocent i entretinguda per als petits com nostàlgica per als qui van jugar amb els monstres de butxaca a la Game Boy.
