Esports

Maica García: “Vingui qui vingui anirem a totes”

Maica García en una acció del partit de la final del playoff pel títol a la Pere Serrat / Lluís Franco

Concentrada al CAR de Sant Cugat per preparar el Mundial del pròxim mes de juliol (14-26) a Gwangju (Corea del Sud), la Gala de la 66a Festa de l’Esport va permetre a la millor esportista de la ciutat, Maica García desconectar, encara que fos per unes hores, de les llargues jornades d’entrenament per repassar l’actualitat de l’Astralpool Club Natació Sabadell.

En primer lloc, felicitats per aquest nou guardó com a millor esportista de Sabadell. Què se sent després de recollir per tercera vegada aquest reconeixement? És un orgull de ciutat i és una felicitat immensa. Néixer, créixer i haver-me format aquí com a esportista i persona és un honor. Penso que Sabadell és una gran ciutat que té moltíssims valors tant en l’àmbit esportiu com humà i des de la meva part vull ajudar perquè continuï creixent i sigui encara més conegut internacionalment. Com a jugadora del Club intento dur el nom de la ciutat el més lluny possible i sempre amb molt orgull.

Un guardó de pronòstic difícil… Ostres, i tant! La Queralt (Castellet), per exemple, campiona del món… em va saber greu per ella que no guanyés. Li vaig donar les gràcies per tots els anys que ha estat aquí. Com a dona que és com jo, el binomi amb l’esport, tristament, és molt complicat i des d’aquí li vull donar suport i ànims perquè no és fàcil en l’àmbit personal i esportiu. Tanmateix, l’Aleix (Gómez) també havia fet mèrits amb un gran palmarès i el Sergi (Cabanas) amb el subcampionat d’Europa. El nivell era molt alt.

Una esportistaone club girl’, que representa millor que ningú els valors del Club. Sí, aquests valors són els que he viscut des que vaig néixer. I s’hi ha d’afegir el que m’ha inculcat la meva família, el Club, les escoles a les quals he estat i el que he vist aquí, a Sabadell. És una trajectòria que no m’hauria imaginat mai a la vida i ho he pogut aconseguir aquí, a casa, i em sento molt orgullosa de no haver sortit mai d’aquí. Un fet que poca gent pot dir.

Pujar a l’escenari deixa en un segon pla la derrota de Kírixi? Sí, m’ha ajudat. I guanyar-la aquest any també. Al final de tot se n’aprèn. La derrota a Kírixi va ser molt dura però per sort cada ensopegada ens ajuda a créixer i a ser més equip per adonar-nos pel que estem lluitant i a tenir ben present que ningú ens regala res. No és gens fàcil guanyar una final de la Champions ni tampoc estar durant vuit anys consecutius a la final four.

Si el palmarès del 2018 ja va fregar l’excel·lent, el d’aquest any amb l’Eurolliga és de 10. Quin és el sostre de la Maica?  (Riu). No ho sé. Encara tinc molts objectius al cap i no t’ho sabria dir. Quan estic al Club Natació Sabadell estic al 100% i quan estic amb la selecció també. Ha estat un gran any amb l’equip però encara no s’ha acabat.

D’aquí a un mes i escaig, tens una gran cita a Corea del Sud, com està anant la preparació? Molt dura. El canvi de normativa en el waterpolo s’està notant moltíssim. Fa un parell de mesos ja vam jugar l’Eurocup i haig de confessar que va ser complicat. L’entrenador té poc temps per preparar el Mundial i estem treballant moltíssim. Estem entrenant entre 7 i 8 hores diàries la part tècnica, tàctica i física per arribar de la millor manera possible. Hem d’intentar aquest Mundial per aconseguir la plaça olímpica de cara als JJOO de Tòquio de l’any vinent.

Pocs dies després d’aixecar la cinquena Copa d’Europa, l’Astralpool Club Natació Sabadell va ser notícia i no precisament per aquest èxit de l’entitat. El que era un secret, va deixar de ser-ho quan, per sorpresa de molts, tres pilars de l’equip com Paula Leitón, Bea Ortiz i Anni Espar, van rebutjar l’oferta de renovació posant punt final a l’etapa nedadora per continuar la seva etapa professional en el Terrassa, en el cas de Leitón i Bea, i Mataró, respectivament. 

Com a veu autoritzada de l’equip, quina opinió tens respecte als últims moviments que hi ha hagut? Cada jugadora té projectes, motivacions i objectius. Respecto totalment el que decideix cada jugadora i per mi continuen essent amigues i companyes i no els hi tinc res més a dir. També és normal perquè estem a un any olímpic i hi ha clubs que han apostat bé amb bons projectes. Nosaltres seguirem estant aquí, ens quedem la Laura Ester, Mati Ortiz, Judith Forca i la Marina Cordobés també continua.

L’equip serà diferent però podrà donar un plus que potser no s’esperava. Això farà que el nivell de la lliga faci un salt qualitatiu important… Sí. En l’àmbit nacional no és dolent, si marxen entre dues i tres jugadores al Terrassa, el Mataró fitxa a l’Anni… Això és positiu per nosaltres i més en un any olímpic. A mi, personalment no em crea cap mena d’ansietat, estic molt calmada. Confio plenament amb l’entrenador, fitxatges i president. Vingui qui vingui anirem a totes.

En els últims dies s’ha conegut les arribades de Ruth Ariño i Sílvia Morell, dues jugadores que ja saben el que és vestir els colors del CN Sabadell. Què poden aportar? La Sílvia està a la selecció i tot i ser una mica eixelabrada, són joves i venen amb moltes ganes. Crec que estan contentes i orgulloses de vestir aquests colors. Totes som jugadores i elles tot i ser més petites voldran tenir aquests minuts, aquest pes dins l’equip.

Maica García és la nova reina de l’esport sabadellenc

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top