Ciutat

34 anys en lluita per un enterrament digne

Cinc de les set persones que treballen per l’associació Funerària de Can Deu, al centre cívic del barri, on es troba la seu de l’entitat / Lluís Franco

Just avui fa 34 anys que l’Ester Lopera, l’Ángeles Úbeda, en Juan Luna, la Dolores Torralba i la Lucía Real i alguns més membres que ja no estan actius, indignats pel negoci que hi havia rere la mort i “els abusos” de les assegurances de decessos, van decidir fundar l’associació Funerària  Can Deu, una entitat que aquest any ha assolit els 3.230 socis.

El cost mitjà d’un enterrament a Sabadell, segons dades de l’associació, ronda al voltant dels 4.000 euros, un preu que no consideren massa alt en comparació d’altres ciutats com Barcelona, on els preus poden escalar fins als 8.000 euros, asseguren.

“Bé, el 95% de les funeràries a la capital catalana estan privatitzades”, explica Lopera. Tot i això, coneixedores de les dificultats econòmiques que colpegen el barri, van considerar “d’extrema urgència” crear una entitat que funcionés com a coixí econòmic davant un enterrament.

“És un treball molt trist, però ho fem amb tot l’afecte i és gratificant poder fer de suport monetari i emocional a les famílies durant moments  tan durs com aquests”, apunta Lopera.

Com funciona?

L’entitat traspassa les fronteres de barri: qualsevol veí menor de 60 anys i resident a Sabadell pot fer-se soci. “Portem els objectius socials per bandera”, presumeix Úbeda, que garanteix que fa molt temps que no pugen la quota, “al voltant de 14 anys”.

Els més de 3.000 socis aporten 1,5 euros per defunció, en cas que hi hagi algun membre que mori, sense aportar cap altra quota fixa. “És un sistema còmode, no és el mateix assumir el cost d’un enterrament de cop que aportar un euro i mig de tant en tant”, subratlla la Dolores Torralba.

De fet, l’associació Funerària Can Deu té socis arreu d’Espanya, cas de sabadellencs que han migrat a altres punts de l’Estat però volen continuar assegurant aquesta cobertura. Així, en el moment que una persona membre de l’entitat mor, la família porta el certificat a la funerària que correspongui i els socis efectuen el pagament, tot i que “els familiars del difunt, en cas que també siguin socis de l’entitat, estan exempts d’aquest pagament”, explica Lopera. “És una qüestió de principis”, asseguren les treballadores d’aquesta organització funerària.

/ Lluís Franco

L’Antonio és un dels veïns sabadellencs que ha optat per assegurar-se un enterrament digne sense haver de deixar un gran cost per herència als seus familiars. Ell es defineix com un “treballador humil” i porta els seus pagaments al dia, però assegura no tenir massa estalvis.

Pare de dos nois, pensa que deixar en mans de la seva família el seu enterrament seria “irresponsable”, perquè la situació econòmica dels seus parents més propers “tampoc no és gaire pròsper”. Així, va optar per l’associació, on hi està inscrit amb els seus familiars. “Les persones normalment no pensem en la mort, però hem de ser sensats”, conclou.

No és una vocalia

A efectes pràctics, les associacions d’aquest tipus funcionen com una vocalia d’enterrament, però legalment estan constituïts com una cooperativa de consum, un model poc habitual a Sabadell. Com a associació, tenen una entitat jurídica pròpia, a diferència de  les vocalies veïnals, tot i tenir un funcionament i uns objectius força similars. Funerària Can Deu, però, té un marge d’edat més ampli per poder associar-s’hi, fins als 60 anys, mentre les vocalies ho restringeixen als 55.

Aquestes entitats van néixer a partir de la lluita veïnal a molts barris de la ciutat. En boca de les fundadores, Sabadell és una de les ciutats on aquest moviment és més fort i ha aconseguit “grans fites”. També posen de relleu la importància de la dona en la creació d’aquests espais. En concret, la mateixa organització de Can Deu  és gestionada per sis dones i un home.

Comentaris
To Top