Tinc una teoria des de fa molts anys i que poques vegades he dit en públic per por que em titllin de boig. En tot cas, si ho he fet ha estat en l’entorn més íntim. Em permetreu, doncs, aquesta llicència. I una vegada posada la vena abans de la ferida exposo aquesta teoria: al mes de juliol tothom es torna boig. Faig aquesta afirmació, ho reconec, sense poder demostrar-ho científicament. Però ho sé. Al juliol els humans ens trastoquem.
Us demano que aquest mes fem el joc que jo porto fent amb mi mateix durant més d’una dècada. Analitzem quants successos, tragèdies, incendis, crims múltiples, atemptats… passen al juliol. Parlant amb policies s’hi poden trobar múltiples explicacions, sobretot quan s’analitzen les xifres d’actes delictius durant un any. Un dels motius és que es viu més al carrer, els dies són més llargs i hi ha més possibilitats d’interactuar amb els altres, encara que no sempre això sigui bona notícia. Els problemes de convivència s’agreugen. Obrim les finestres de les llars i aquell veí a qui gairebé no has vist mai et molesta perquè crida massa o té la música massa alta.
Una altra evidència és la calor. En un viatge al Canadà, vaig quedar astorat quan em van dir que a penes hi havia delinqüència. Amb temperatures de -20 ºC durant gairebé 10 mesos, el fred congelava les ganes de fer el mal. Mentrestant, amb aquella obsessió pels successos quan recorríem aquelles carreteres eternes de la província del Quebec, jo pensava que aquells boscos eren ideals perquè un assassí amagués la seva víctima.
També hi ha un argument vàlid que es posa en relleu cada estiu. És el moment que més temps comparteixen les parelles. En molts casos, aquestes relacions acaben després de descobrir que no s’entenen. Sense oblidar que per a les empreses al juliol s’acaba el món. Malgrat que les vacances s’han espaiat, moltes companyies necessiten deixar-ho tot tancat abans de l’agost. Tensions i cansament acumulat durant tot un any pot derivar a tenir un dia com Michael Douglas a la mítica Un dia de fúria.
Finalment, cal fer una autocrítica. Els mitjans ens quedem sense notícies i tenim tendència a difondre els successos. Així doncs, us atreviu a jugar?
