Si Sabadell fos un cos humà, les canonades d’aigua serien les seves artèries i venes; i els metges encarregats de tenir-ne cura, serien els treballadors d’Aigües Sabadell. La seva tasca, sovint oculta, consisteix que aquests vasos sanguinis de metall funcionin les 24 hores, cada dia de l’any. I que si algun element de la xarxa falla, s’arregli al més aviat possible.
Dirigint tot el sistema vascular i les mil i una peces que conformen la xarxa d’aigües, hi ha l’equip del Centre de Control i Operacions, situat al carrer de la Concepció. Són el cervell que regeix tot l’aparell circulatori. Envoltats de pantalles, gràfiques i dades, els treballadors de Cassa analitzen l’estat del servei, controlen els nivells dels dipòsits de la ciutat –deu en total– i programen les actuacions que calgui fer per millorar la xarxa.
També estudien el consum d’aigua, ja que qualsevol increment anòmal podria significar una fuita.“El que controlo és que el cabal d’un dia equivalent de la setmana anterior es comporti igual que l’actual”, explica Francesc Roca, director d’Operacions d’Aigües Sabadell, “No és igual el consum un dilluns que un diumenge”.
El director d’Operacions d’Aigües Sabadell, Francesc Roca, al centre de control / ÓSCAR ESPINOSA
Com un metge expert, Roca llegeix les gràfiques de consum per hores i en fa un diagnòstic. Per detectar canvis, diu, és clau mirar el cabal mínim nocturn. “Entre maig i setembre vaig una mica a cegues, perquè la gent rega a la nit”, apunta. Per ajudar-lo, Cassa té instal·lats sensors arreu de la ciutat. Però, de moment, només indiquen les fuites per zones i no tub a tub. “El sensor més precís es diu policia municipal o veí”, diu rient Roca.
La companyia, però, està testant un sistema de telelectura del consum d’aigua que ja està 100% implantat a Bellaterra i que s’està provant també a la zona d’Els Planetes, al barri de Can Feu. El projecte suposa la instal·lació de comptadors domèstics amb un dispositiu que envia per ràdio les dades de cada domicili. En el futur, es podrien implantar amb connexió a Internet.
“Podrem saber, per exemple, si una persona gran ha deixat de consumir aigua un dia o dos”, diu Roca, “Aquesta dada significaria que, o bé el client és fora, o bé ha tingut algun problema”. Connectat amb serveis socials, el sistema fins i tot podria salvar vides. Mentre aquest futur tecnològic arriba –i llavors segurament també–, la xarxa compta amb l’expertesa humana i la millor tècnica disponible.
Un exemple perfecte de la combinació home-màquina són els dos operaris que fan batudes de reconeixement per trobar avaries a les canonades. Els anomenen ‘caça-fuites’. Equipats amb uns auriculars i un geòfon, cerquen fuites auscultant el traçat dels tubs situats sota terra. A vegades actuen a reacció –quan es detecten problemes– i d’altres per prevenir.
Felix Molino ausculta unes canonades a prop del carrer Bocaccio / ÓSCAR ESPINOSA
Felix Molino sembla un sauri buscant aigua, mentre apunta el seu geòfon cap a terra. En realitat, però, més aviat és un metge, auscultant el pacient amb un estetoscopi. L’han avisat d’unes humitats a la Zona Hermètica i ha vingut a comprovar si hi ha cap fuita. Tots presumeixen de la seva pràctica –fa catorze anys que s’hi dedica– i de la seva precisió.
“Gairebé sempre l’encerta. Escolta coses que la resta som incapaços de distingir”, diuen els seus companys. Ell es ruboritza i s’explica: “Amb el temps aprens a distingir entre el so de l’aigua, dels cotxes o dels aires condicionats. El truc està a detectar si se senten pedretes o l’aigua molt revolucionada. Llavors és que hi ha una fuita”. Molino aconsegueix situar el lloc exacte del forat amb un marge d’error de 50 cm.
Un cop comprovat que no hi ha cap avaria, Felix Molino envia un informe a la central. Si n’hi hagués, Francesc Roca i el seu equip podrien tallar el subministrament de qualsevol punt dels 590 quilòmetres de canonades de la ciutat. “Un algoritme propi ens permet seleccionar el lloc de l’avaria i ens indica quines vàlvules cal tancar per tallar l’aigua al mínim d’usuaris possible”, diu Roca. Un cop fet el tall des de la central, el sistema avisa els usuaris per SMS i publica l’avaria al web d’Aigües Sabadell. “La transparència és molt important”, destaca.
En contacte continu amb els operaris, la central els encarrega feines de prevenció o urgència. Pol Sánchez, un d’aquests treballadors, explica la importància d’actuar amb rapidesa: “Una fuita d’uns mil·límetres pot fer esclatar la canonada i provocar un guèiser de quinze metres”. Però tots són avaries, siguin fortuïtes, pròpies o causades per tercers. Sánchez també controla el nivell de clor als dipòsits i el funcionament de les bombes: el cor que fa circular l’aigua arreu.
A això es dediquen el Pol, el Francesc, el Felix i els seus companys: a fer bategar l’aigua per Sabadell.
