Aquest dijous el Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent es va reunir a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell amb Lluís Llach, que va explicar als assistents els nous passos d’aquest organisme que presideix, que ara passa del govern a la societat civil.
En què consisteix el Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent?
Ara ja no som Consell i, per tant, ens integrarem com a societat civil amb les enteses que estem conformant a totes les comarques de Catalunya. La nostra feina serà donar suport, orientar i si pot ser dinamitzar i ajudar amb el que es pugui.
S’ha passat del procés al debat constituent?
El procés constituent va comportar unes conseqüències que van impedir dur-lo a terme. Davant la repressió de l’Estat estem mirant no de fer una constitució perquè no podem, però sí saber què volem ser en el futur. El que passa és que tot això normalment són àmbits constitucionals i debatrem els que són normals en una constitució. I al final, quan arribem a les conclusions –a l’abril/maig de l’any vinent– les presentarem al Parlament, perquè és a ell que li correspon, només a ell, decidir si fa una constitució. És una qualitat que només té el Parlament en les democràcies del nostre entorn i això ho hem de respectar.
Des del punt de vista de l’independentisme, aquesta situació és un pas enrere o una estratègia diferent?
És la màxima rendibilitat del que ara podem fer. Què tenim? Una societat amb uns partits polítics escapçats que a més estan en desacord sobre algunes estratègies, uns lideratges empresonats i exiliats destil·lats durant més de 20 anys i sense que tinguem uns substituts que en tinguin ganes o estiguin molt preparats com ho estaven ells. Tenim associacions públiques com l’ANC que va fer les Primàries o Òmnium, molt més centrada en la qüestió dels presos, etc. Enmig de tot això, d’aquest desgavell, perquè ho és, quin paper pot fer la gent apoderada per no perdre el temps? Doncs el que pot fer és parlar de com volem ser i discutir àmbits que forçosament han de ser constitucionals perquè si es dona el cas, quan se’t plantegin les conclusions, si hi ha un Parlament que les vol portar a terme, ho tingui tot molt fet i trillat. Des del punt de vista de feina institucional, és la millor opció que podem fer la gent del carrer en moments en què tothom està molt despistat. Ara es poden fer més coses, sí! Quan hi hagi les sentències es pot parar el país, és clar que sí.
Com ho fan perquè sigui un projecte el màxim inclusiu possible?
Hem fet una metodologia en què fàcilment tothom pugui fer un debat constituent sense haver de dir ni ideologia ni res de tot això. Hi ha debats que fan associacions feministes, d’energia, etc., però els debats també poden ser autoconvocats, o sigui que la gent que no vulgui estar associada amb res, que no se senti identificada amb res, es reuneix a casa seva i mentre siguin quatre o cinc ja poden fer un debat constituent. Jo diria que la metodologia és molt, molt, molt oberta.
En un darrer punt això s’haurà de referendar?
No hi ha constitució que no sigui referendada. O sigui que en últim terme la gent ho ha de referendar una altra vegada.
