Arnau Tordera, Maiol Montané, Jaume Coll i Arnau Burdó són els quatre membres d’Obeses. Parlem amb la veu i guitarra de la formació, Arnau Tordera, abans del concert a Sabadell on tocaran el seu últim disc Els fills de les estrelles (2018). La cita és aquest dissabte 7 de setembre a les 20h a l’Eix Macià.
Com afronteu el repte de tocar per primer cop a Sabadell? Amb moltíssimes ganes. L’aparador és d’estatus important i, per tant, hi ha aquesta sensibilitat també per part de la banda. Tenim moltes ganes de tocar-hi. El cert és que en els llocs on ja hem tocat diverses vegades sempre ha anat molt bé en el sentit que molts cops hi hem tornat i, per tant, quan hem tingut la possibilitat de mostrar la nostra música en directe el resultat ha estat satisfactori. En llocs on no ho hem pogut fer la intensitat és més gran, precisament per aquest temps que hem trigat a arribar-hi.
Ja heu pensat quins temes tocareu? Ara estem immersos en la gira de presentació d’Els fills de les estrelles, que és el cinquè disc d’Obeses i, per tant, sí que el gruix del concert versarà sobre el repertori d’aquest disc. Però òbviament, ja són cinc discos i hi ha un pòsit important de repertori, més alguna versió que també interpretem. Hi haurà espai per descomptat per a peces icòniques de la nostra trajectòria.
Ens podries avançar alguna cançó que no faltarà al concert? En el cas d’Els fills de les estrelles segur que tindrem peces com Ens en sortirem, Invasió terrícola o Mà amiga, per exemple. D’altres discos segur que hi seran Ens hem alçat, El monstre de l’armari o Cafè, copa i puro.
Per a qui no us conegui, com descriuries l’estil d’Obeses? Això és una fita gairebé inassolible, diria. Però sempre convido la gent que no ens coneix que ens doni una oportunitat, que vingui al nostre concert i li garantim que durant una hora i quart aproximadament tindrà una experiència estètica absolutament diferent i contrastant del que ha vist fins avui en termes de riquesa musical i estilística. En alguna mesura o altra esperem que la seva vida hagi pogut millorar. La nostra voluntat és contribuir a l’existència col·lectiva per tal de millorar-la.
El vostre estil té un punt de gènere de teatre musical? L’àmbit estilístic d’Obeses és molt divers però sí que hi ha una constant en què hi ha un pensament escènic de la música en molts casos. Tant és així que el nostre quart disc és una òpera-rock. Això respon, en primer lloc, a la tècnica vocal amb la qual interpreto les peces, que té punts en comú amb les tècniques contemporànies del teatre musical i amb la narrativitat d’algunes peces que tenen personatges.
