Ciutat

Solans a Sabadell

[Per Manel Larrosa, Dolors Calvet, Antoni Sorolla. Regidors d’urbanisme en el vintenni Farrés, 1979–1999.]

Joan Antoni Solans / CEDIDA

Val la pena recordar Joan Antoni Solans i el seu vincle amb Sabadell, ara a pocs dies d’un estúpid accident que se l’ha endut. Solans va ser decisiu en la creació del consorci que va urbanitzar l’Eix Macià i el Parc Catalunya. L’ajuntament aportà el sòl i l’INCASOL (Institut Català del Sòl, una creació seva) la inversió de la urbanització que es feu sencera i de cop.

Aquest pas va ser la culminació d’una relació de confiança amb l’ajuntament construïda des del 1980, quan accedí a director general d’urbanisme en la primera Generalitat estatutària. Era llavors un clàssic dels primers ajuntaments democràtics queixar-se del seu control i intervencionisme. Però a Sabadell mai no tinguérem cap problema i més aviat tota la cordialitat. Li valoràvem, més enllà de l’empenta de redactor del Pla de Barcelona, la seva potent gestió urbanística en l’ajuntament predemocràtic de Josep Maria Socías Humbert, on adquirí sòl a carretades, la qual cosa va facilitar la Barcelona de la democràcia i l’olímpica en particular. Sense ell tampoc el concepte de modificació sistemàtica i continuada del planejament no hauria existit (de fet, a Barcelona i rodalia encara viuen per aquesta via en el seu pla del 76). Aquesta opció ens va permetre desenvolupar el nostre pla del 78, fet per la Diputació, i actualitzar-lo sense quedar-ne bloquejats, la qual cosa hauria estat una presó que no ens podem ni imaginar. I revisar després el Pla el 1993 amb més experiència acumulada.

A diferència de molts ajuntaments, nosaltres vam reconèixer el mestre i hi vam mantenir una relació d’alumne brillant, però respectuós. I això ens va rendir enormement i en vam ser amics. I, quan va caldre, les disputes també hi foren. Era un director general que venia en tren a Sabadell… quan tots venien en cotxe oficial.

L’èxit i el rendiment del consorci de l’Eix van urbanitzar el Taulí i de les engrunes financeres es va construir l’observatori astronòmic. I amb Solans el Vapor Llong fou cedit en un 75% (no en la meitat) després d’haver-lo adquirir a demanda nostra. I del Vapor Llong a Can Llong, perquè el nou barri fou de gestió conjunta, basada en la compra majoritària de sòl per l’INCASOL i en l’acord perquè ho executés l’Ajuntament.

El seu dol tanca i fa més històrica una època, a la qual des de la ciutat hem de recordar i afegir-hi altres persones traspassades, com Francesc (Quico) Mestres, o Josep Maria Alibés, els caps de l’urbanisme municipal.

Comentaris
To Top