EL PERSONATGE

Rafel Sánchez, tota una vida dedicada al Club Natació Sabadell

Poques persones podrien tenir un lligam tan estret amb el Club Natació Sabadell com el de Rafel Sánchez. Nascut a la petita travessia del carrer de la Soledat ara fa 83 anys, ha estat una de les figures més destacades en el creixement de l’entitat nedadora. Engrescat pels seus amics, l’any 1954, en plena postguerra i quan l’economia feia estralls, el Rafel, amb els seus estalvis, va decidir fer-se soci del Club Natació. Un vincle que 65 anys després es manté més viu que mai: “Tenia ganes de ser-ne soci anys abans, però el meu pare em deia que m’ho havia de pagar jo i fins a la majoria d’edat no vaig poder”. Juntament amb el seu amic Joan Gutsens, que venia del món del tèxtil i coneixia Antoni Monés, l’aleshores president del Club, va entrar a formar part de la junta directiva fent les tasques de secretari. Amb Antoni Monés; Antoni Jané, tresorer; i Jaume Sapés, expresident i membre de la junta; s’encarregaven, en definitiva, de fer tots els papers de l’auca: “Miràvem cartes, cuidàvem les instal·lacions i fèiem els rebuts”. A finals de la dècada dels 50 i en una època en què el Barcelona i el Manresa ja tenien piscina coberta, el Club Natació va decidir que havia arribat l’hora de fer la primera gran obra faraònica al carrer dels Montcada: “Monés tenia molta visió i en aquells temps, tot i només ser uns 800 socis que pagàvem una quota de 40 pessetes l’any, es va decidir cobrir la piscina”, detalla amb precisió Sánchez.

El sabadellenc Rafel Sánchez, el setembre del 2019 al centre Gran Via / LLUÍS FRANCO

Després de moltes trobades amb l’aleshores president de Caixa de Sabadell, Paco Enrich, per ajudar a finançar una obra que costava 13 milions i mig de les antigues pessetes, el Club Natació va poder inaugurar, coincidint amb el centenari de l’entitat bancària, la primera gran obra que va permetre passar de prop d’un miler de socis a 3.000: “Teníem amics a Manresa que ens van deixar els plànols però al senyor Enrich no li va agradar perquè s’assemblava a una fàbrica i ens va dir que, per sort ja en teníem moltes. Al final, van ser Francesc Soteras i Josep Mitjans –arquitectes del Camp Nou– qui van dissenyar la coberta”, explica amb orgull.

Anys més tard i després d’organitzar “ballaruques” –com comenta amb un somriure– primer a l’esplanada de la piscina infantil del Club i després al Bar Catalunya –actual Zara de la Rambla– per ajudar a tornar el préstec de la coberta, Sánchez va formar part de la segona gran obra de la qual se sent més orgullós de formar-ne part: l’Escola Santa Clara. Aquest nom sorgeix “d’una universitat dels Estats Units que tenien un equip fantàstic de natació que es deia Santa Clara Swim Club”, explica amb satisfacció.

Membre de les diferents juntes del Club durant 35 anys (1954-1989), sis anys com a vocal de la Federació Catalana de Natació (1967 al 1973) i dos anys com a vicepresident de la Federació Catalana de Natació (1977-1979), el Rafel és una persona admirada no només a casa seva. Després de 45 anys recorrent centenars de piscines amb una infinitat de records inesborrables, l’expresident del Consell d’Honor del Club (2004-2006), passeja amb orgull un rellotge que té un alt valor sentimental per a ell: “Crec que no tinc cap enemistat ni amb entrenadors, delegats ni nedadors. El dia que em vaig jubilar, els delegats de diferents clubs em van regalar aquest rellotge”, mostra, amb modèstia, Sánchez. L’any 1987, després de trenta-tres anys col·laborant de forma altruista al Club, va entrar com a professional desenvolupant les tasques de secretari i delegat.

Records de Sant Oleguer

En definitiva, de tot allò que se li requeria, en Rafel no tenia un no per a ningú. A finals de la dècada dels 80 i els 90, el Rafel va viure tres moments que el dia d’avui encara el marquen com si fos ahir: el triomf en el campionat d’Espanya de natació la temporada 88-89 després de molts anys de sequera i la desagradable notícia que es tancaven les instal·lacions de Sant Oleguer: “Em va fer molta il·lusió perquè ho vam aconseguir amb nedadors de la casa com Santi Vilaró, Marc Jurado, Ester Martínez o Elisenda Pérez, entre altres nedadors”. En la mateixa línia, destaca la gran dedicació del president Carles Ibars amb el complex de Can Llong.

Dos records que contrasten amb la demolició de Sant Oleguer. “Aquell dia he de reconèixer que vaig plorar. Em va saber molt greu que aquella obra de Pere Morral acabés així”. Avui, el Rafel encara passa llargues estones a la seu social del centre Gran Via, el petit oasi, xerrant i recordant vells temps amb altres socis de la seva quinta. Sense explicar-ho, la tornada del bar cap a la recepció és un trajecte especial per a ell. El mural dels diversos nedadors olímpics del Club és un viatge en què els sentiments i els bons records surten a flor de pell. Persones com el Rafel han ajudat a fer gran el Club Natació Sabadell.

Comentaris
To Top