Aquesta nit passada ha mort el veterà periodista sabadellenc Víctor Barahona a l’edat de 91 anys. La cerimònia de comiat es farà aquest divendres a les 9 h al tanatori de Sabadell. Barahona, que entre altres va ser locutor de l’antiga Ràdio Sabadell, EAJ-20, va ser el protagonista de la pàgina 3 del passat del Diari de Sabadell del passat 14 de febrer, una entrevista que tornem a reproduir en record a la seva figura.
‘Víctor Barahona, locutor de ustedes’
Des del menjador d’on viu ara Víctor Barahona (Madrid, 1928), es veu un magnífic skyline de Sabadell i del Vallès. El seu pis té el pavelló de Sol i Padrís en primer terme d’una vista panoràmica que només trenca la verticalitat del campanar de Sant Oleguer, i precisament el sostre còncau del poliesportiu empeny la mirada cap endavant, en la immensitat de la ciutat i la comarca. Són les dotze, però a casa seva no sonen les campanes de l’església veïna sinó el programa La Competència de RAC1, que acaba de començar. En temps més grisos, Barahona recorda haver escoltat els bombardejos de Barcelona des de Sabadell, ell, que precisament havia arribat aquí amb la seva germana enviat pels seus pares perquè els volien treure de la Guerra Civil a Madrid.
Barahona és història viva de la nostra ràdio local, aquella Ràdio Club Sabadell EAJ-20: vint per ser la vintena ràdio d’Espanya. I més que transistors vells o nous, Barahona guarda a casa micròfons, perquè ell no es considera periodista, així en general, sinó locutor.
Víctor Barahona fa ràdio per gust, perquè li agrada fer-ne i escoltar-la. No té ni estudis ni Batxillerat, i menys en Periodisme o locució, però té la veu greu i clara que volen a totes les ràdios; “és el que prevalia més aleshores”, explica. Va entrar a Ràdio Club Sabadell el 1953 i hi va treballar durant vint anys, fins al 1973. Sempre en dictadura, per tant, una època en què recorda que no calia escriure gaire cosa perquè tot venia fet “des de dalt”. Com a locutor, Barahona afegeix que la seva feina consistia a “xerrar i llegir, perquè improvisar poca cosa es podia fer i menys per la censura que hi havia”. Havies de publicar el que volia l’Estat i l’Ajuntament, música i coses col·loquials de la ciutat, però no gaire política ni improvisacions. Tot havia de ser molt senzill. No es necessitava tenir estudis de periodista perquè aleshores no hi havia les Ciències de la Informació com ara, recorda.
Un micròfon radiofònic / ÓSCAR ESPINOSA
Bàsicament, a Ràdio Club Sabadell Barahona havia locutat programes com Panorama, l’informatiu del migdia; Caravana, els dissabtes al vespre; i les Tardes infantiles amb el pianista Joaquim Gili. Una de les coses que feien abans a Ràdio Sabadell eren les necrològiques i les dedicatòries musicals, que, com reconeix Barahona, servien perquè l’emissora tingués més ingressos
De la Ràdio a Caixa Sabadell
Mentre Barahona treballava a la ràdio tenia dues feines. Aquesta i una altra en una indústria tèxtil també local. L’any 1973 es va veure afectat per una reestructuració laboral de la ràdio i el van acomiadar, i aleshores va ser quan va deixar de fer ràdio. La seva següent feina va ser a la Caixa d’Estalvis de Sabadell, on assegura que les condicions de treball eren molt millors, i ho exemplifica dient que “a les caixes d’estalvis una hora que feies extra, era una hora que cotitzaves. En canvi, la ràdio era misèria i companyia”. Això, alhora, li va ser beneficiós perquè considera que li ha permès tenir una jubilació tranquil·la i que, ara, amb 90 anys “i mig” –matisa– pugui seguir vivint tranquil·lament. Com diu ell, “el que tuvo retuvo y guardó para la vejez”, en referència a la veu radiofònica que manté intacta.
Marxar de la guerra
Barahona va néixer a Madrid, però de ben petit la Guerra Civil li va canviar la vida. A la capital espanyola els seus pares no hi veien futur i van enviar el seu fill i la seva filla a Sabadell, que aleshores tenia un comitè d’ajuda als refugiats per la guerra. Els Barahona van ser uns d’ells, i al Víctor el va acollir una família obrera; “vam venir de vacances i ens hi vam quedar tres anys”, recorda. Als onze anys va canviar de família, ja que els seus pares es van quedar a Madrid i després de la guerra la seva germana hi va tornar. Ell no, es va quedar a Sabadell, perquè li agradava el “tarannà” de la ciutat. Sabadell és el seu poble i, després de vint anys a l’emissora local, no dubta a recordar les paraules que sempre deia després de l’informatiu de la nit amb què s’acomiadava dels oients fins a l’endemà: “Víctor Barahona, locutor de ustedes”.
