Sabadell copa el rànquing de les grans ciutats de Catalunya on més ha crescut l’impost de béns immobles (IBI) de la dècada. Amb la previsió del Govern d’una pujada general per a l’any vinent, la taxa pels habitatges haurà crescut un 8,6% entre 2010 i 2020. Això es tradueix, a tall d’exemple, que un propietari sabadellenc d’un pis valorat en 100.000 euros pagarà l’any que ve 41,2 euros més que fa deu anys –l’import a pagar haurà passat de 481 euros a 522,20 euros–.
Les dades mostren que en matèria d’impostos, cada municipi és un món: l’evolució de l’IBI a Sabadell queda per sobre d’altres ciutats de dimensions similars –Terrassa (+6,6%) i l’Hospitalet del Llobregat (+3,7%)– i també dista de Barcelona ciutat (+5,5%). En aquests deu anys, hi ha poblacions vallesanes, com Sant Cugat, que fins i tot s’han permès abaixar l’IBI (-5,9%).
Aquestes diferències tenen una explicació, segons la coordinadora del postgrau en Economia Social i Solidària (UAB), la sabadellenca Glòria Estapé. Explica que Sant Cugat compleix dos requisits per reduir els impostos: té espai disponible per construir més habitatge i és un pol d’atracció d’empreses. “Són dues maneres d’atraure contribuents i tenir més ingressos sense augmentar les taxes”, exposa l’experta. Per contra, si no hi ha manera d’aconseguir nous recursos, la pressió fiscal repercuteix en el ciutadà, com ha passat a Sabadell.
A batzegades
Sabadell i Barcelona són les dues cares oposades de la gestió dels impostos d’aquesta dècada. Mentre que a la capital catalana s’ha tendit a l’estabilitat amb unes taxes fixes, a casa nostra s’han experimentat pujades i baixades.
Després de caigudes successives, el 2013 es va produir una pujada de l’IBI del 22,95%, un increment inèdit que s’explica per les mesures aplicades pel govern Rajoy contra la crisi i per la situació dels comptes locals. Després d’aquesta gran pujada, s’han aplicat baixades i congelacions intermitents. A banda, a Sabadell, hi ha incidit el factor polític, tal com assenyala Estapé. “Abaixar impostos és complir una promesa i és un habitual en anys d’eleccions municipals”, exposa. I això no entén de colors polítics: govern Bustos (2011, -2,7%), govern Sànchez (2015, -8,17%) i govern Serracant, que els va congelar per al 2019.
Malgrat les batzegades, la bona notícia és que l’IBI ha crescut per sota del que ho ha fet el cost de la vida. En deu anys, els preus hauran augmentat a Espanya –segons les previsions de l’IPC de FUNCAS– un 13,1% respecte al 2010, per sobre de l’augment d’impostos acumulat del 8,6%.
Encara és ‘barat’
Malgrat les decisions de la dècada, Sabadell encara es pot considerar una ciutat amb una pressió fiscal baixa: s’ha mantingut per sota de la resta de grans ciutats en termes absoluts. L’exemple del pis valorat en 100.000 euros així ho demostra: un habitatge d’aquestes dimensions a la capital vallesana suposarà desemborsar 522,20 euros l’any 2020. Pel mateix immoble, a Terrassa s’hauria de pagar 724,50 euros i a Barcelona la xifra escalaria fins als 791 euros. En el cas d’un propietari de l’Hospitalet del Llobregat, la factura ascendiria a 821,30 euros, un 57% més que a Sabadell. Només Sant Cugat, amb una política laxa, s’apropa a la ciutat (527,90 euros anuals).
En qüestió d’escassos quilòmetres, els límits municipals tornen a marcar escletxes, que es repeteixen any rere any. “No és només economia, hi ha molta política… i també eleccions”, exposa Estapé. Hi ha molt en joc quan es tracta de la butxaca del contribuent.
