Tot i els més de 10.000 quilòmetres de distància que separen Sabadell del Perú, Juan Manuel Cobeñas (Lima, 1964) troba punts en comú entre el seu barri d’origen, San Luis, i el d’acollida, Ca n’Oriac: la seva gent. “Són persones de conversa fàcil, hospitalàries i senzilles”, explica el president de l’Associació Peruana de Sabadell (Aspersab).
Llicenciat en Psicologia, el peruà va aterrar a Sabadell l’any 2004 i ja ha deixat petjada a la nostra ciutat; és la icona de la cultura popular de la ciutat inca. “L’entitat recorda al peruà sabadellenc que, tot i estar fora del seu país, pot gaudir de les seves tradicions”, explica el president. Tant és així que el símbol d’Aspersab és una fusió entre la ceba sabadellenca i un tumi, una mena de ganivet cerimonial utilitzat a l’antic Perú.
També hi ha diferències, diu. Una de les característiques d’aquest poble és la passió per celebrar-ho tot, “absolutament tot”, en família. “I si no hi ha motiu, es busca”, diu rient. Però Sabadell també ha ensenyat a aquesta comunitat a “abaixar el volum de la música” i “moderar” els horaris, indica. Els costums són diferents, s’excusa.
“L’entitat recorda al peruà sabadellenc que, tot i estar fora del seu país, pot gaudir de les seves tradicions”
Cobeñas defineix els seus paisans com persones “íntegres, amb sensibilitat humana i gratitud”, afirma orgullós. Al seu criteri, les danses populars reflecteixen la personalitat del poble llatinoamericà: mitjançant la indumentària acolorida, els balls fan un recorregut per la història, costums i tradicions d’aquest país. De ben petit ja sentia passió pels balls tradicionals: “Chicho [el seu sobrenom], balla’ns aquesta cançó”, li demanaven els seus pares. I ell ho feia encantat.
Aquest record ha marcat el seu recorregut a la nostra ciutat, on no només ha ofert un tastet de la cultura popular, sinó també de la gastronomia típica del seu país a festivitats com la Festa Major de Sabadell o la Fira d’Entitats Mescla’t. Un salt de continent sense sortir de la ciutat Aspersab va néixer per donar espai a una cultura que, fins a la seva creació el desembre del 2010, per gaudir-la calia agafar el tren en direcció Barcelona . “Una ciutat de les dimensions de Sabadell era mereixedora de conèixer aquestes tradicions”, considera.
Una forma de fer el salt de continent sense sortir de les fronteres sabadellenques.