Si algú sap com ha respirat aquesta ciutat els darrers dos-cents anys, què s’hi coïa, com es vivia i quines eren les anècdotes més sucoses del moment, és Jaume Barberà. Aquest enginyer tècnic mecànic (Sabadell, 1950) no esgota la seva curiositat per saber-ho tot i de tots. Potser per això coneix mil efemèrides i històries, en sap els costums i també les felicitats i tragèdies dels qui hi han viscut. Aquest vespre presenta el seu darrer llibre, Descobrint Sabadell, a la Llar del Llibre, on desgrana com una margarida, pàgina a pàgina, nous coneixements i descobriments. Des de l’oblidada Via Augusta i els Vasos Apol·linars exposats al Museu Nacional de Roma –on figura el nom de la ciutat en els seus orígens més remots– fins al Parc Catalunya, on Joan Brossa, autor de la barca a la gespa del llac, va tenir una de les seves enrabiades en comprovar que el seu nom no era prou visible.
Aquest vespre a la Llar del Llibre presenta ‘Descobrint Sabadell’, el que serà el seu sisè llibre
Entremig, Barberà explica moltes altres coses que defineix “com una colla de nusos argumentals, que aparentment no tenen connexió els uns amb els altres. Però tots junts fan una xarxa i és el que dona sentit a la nostra ciutat”. Per aquest motiu, Barberà indica que “hi ha noms, carrers i personatges que es van repetint”. A través del llibre és fàcil viatjar pel temps: des de la crema de bruixes al Sabadell del 1620, a les envistes de la Gran Guerra i el naixement de la Colla de Sabadell. “Jo sempre dic que la Colla de Sabadell va sorgir arran d’aquell gran conflicte i les seves conseqüències a la societat sabadellenca. Però va ser la Segona Guerra Mundial qui va acabar amb aquell grup d’intel·lectuals tan brillants”, exposa.
El llibre de Jaume Barberà / VICTÒRIA ROVIRA
Barberà investiga, segueix pistes, pregunta. Ho fa arreu on cal: fundacions, entitats, institucions, arxius, biblioteques… Ensuma les bones històries i el resultat són els articles que publica al D.S, al diari digital el Sot de Sant Quirze i la seva pròpia pàgina web. Ha fet sorgir de les cendres de la història local personatges oblidats o fins i tot “personatges que no han estat mai mediàtics ni famosos però que mereixen ser-ho”. També recorda indrets ja desapareguts, com l’apaiadero de la Rambla, Cal Pané, La Cubana, o del Sabadell teatral, virtuós o pecaminós. “M’inspiro amb la meva família, parlo dels pares, de l’avi, i de la besàvia”. I és que Barberà sap treure punta al llapis quan es tracta de donar la volta a fets aparentment sense rellevància.
