Ciutat

A la recerca de mans joves que treballin la fusta

El Gremi de la Fusta organitza un taller per a alumnes de l’escola Jaume Viladoms per a despertar passions entre els més petits

Diferents alumnes, acabant la seva peça de dòmino del curs / LLUÍS FRANCO

Un llapis està fet de fusta, la taula on llegeix aquest diari, probablement, també, i el primer llit on va dormir de ben segur que estava fet d’aquest material. Fer veure als infants que amb la fusta es poden fer moltes coses és un dels objectius que durant dos dies ha perseguit el Gremi de la Fusta de Sabadell i Comarca amb un curs adreçat als alumnes de 5è i 6è de primària de l’escola Jaume Viladoms celebrat a les instal·lacions de l’Escola Industrial, on s’imparteix la formació professional d’aquest sector. Els afortunats han estat els alumnes d’aquest centre perquè es van adjudicar el curs en el marc del programa educatiu Ciutat i Escola de l’Ajuntament.

En aquesta ocasió, el curs La fusta i les noves tecnologies aplicades a l’ofici de fuster ha permès als participants combinar dos vessants, “coses manipulatives i coses que es fan amb botons”, com els recordava en el discurs de benvinguda la directora de l’Escola Industrial, Dolors Sànchez, per captar el seu interès. Les dues classes van gaudir de l’experiència per separat, uns dimarts i els altres ahir, i tots havien de crear la seva peça de dòmino feta amb aquest material. I havien d’utilitzar les noves tècniques de la fusteria per treballar amb més precisió i seguretat.

Joves aficionats

“M’agrada la fusta, faig una extraescolar de fusteria”, explicava l’Abril tot polint la seva peça de dòmino, un objecte que també crida l’atenció de l’Ona, a qui no li desagrada la fusta. “Amb ella pots fer el que vulguis”, apuntava el Xavi. A la Leyre, en canvi, li agrada que la fusta la treballi una màquina, i al Joan li brillen els ulls imaginant-se el robot o el bat de beisbol que faria amb aquest material. Tot i que entre els menuts la maquinària i la mateixa matèria primera els fa gràcia, molts la veuen de moment com una afició i no un ofici. “No m’hi veig, però està bé” i “m’agrada, però m’imagino fent altres coses”, són dos comentaris, per exemple, de la Dúnia i de la Martina, respectivament.

Per fer la seva peça de dòmino de grans dimensions, els alumnes van seguir tres passos. Primer, la van dissenyar en ordinador, un sistema que permet baixar després al taller i passar la informació automàticament a la màquina de control numèric que talla la fusta a la mida indicada. I, finalment, va tocar posar-se a treballar manualment per donar la forma desitjada als cantons de la fitxa, polir-la i envernissar-la. Tot amb l’ajuda de professors i estudiants del centre.

Hi ha demanda d’ocupació

El president del Gremi de la Fusta, Albert Serret, va explicar que aquest món ja no és el del llapis a l’orella i el taller ple de pols, sinó que “s’ha convertit en molt més tècnic, amb programari, maquinària, control numèric” i l’objectiu és despertar passions entre els més joves. Serret destaca que “tots els alumnes [dels graus de fusteria] surten amb feina” perquè “hi ha falta de professionals”. Per aquest empresari del sector, els llocs on hi ha més feina ara és en moble a mida, finestres, portes i parquet.

Comentaris
To Top