Oci i cultura

El canvi als llibres de segona mà salva la Tècnica

Els germans Jordi (esquerra) i Santi (dreta), de la Tècnica, entre llibres / LLUÍS FRANCO

La crisi econòmica podria haver-se emportat la Llibreria Tècnica. I és que la seva especialització (llibre tècnic adreçat a administracions, hospitals, universitats, col·legis professionals…) va ser la seva pitjor aliada. “Les administracions sempre havien pagat a 90 dies, però va arribar un moment que pagaven a nou mesos”, explica Santi Seguí, al càrrec de la llibreria juntament amb el seu germà Jordi. “Els anys 2011 i 2012 van ser fatals. Els proveïdors no ens pagaven. I tot i que al principi vam aguantar, al final vam haver de tancar la segona llibreria que teníem al carrer de Calderón”. D’anar cada dia al campus de la UAB a distribuir llibres tècnics i revistes, a entrar en impagats.

Consegüentment, també passen de 20 empleats a just 5. I encara més: reformulen el format de llibreria. De llibre tècnic i novetats de primera mà… A llibre de vell: enciclopèdies, incunables, rareses i llibres barats de segona mà. Sobretot, aquests darrers.

Buenos Aires

“Ens vam inspirar en una llibreria de Buenos Aires, que després de patir el Corralito també es van haver de transformar”, explica Santi Seguí. El tipus de llibre de què tenen més exemplars és el de segona mà de poc cost. De fet, al mateix local del carrer de les Tres Creus tenen uns 50.000 llibres, a banda de 150 caixes de llibres per obrir que guarden al magatzem. Les altres són els especials i les rareses, peces de col·leccionistes. El catàleg que han confeccionat al portal web és d’uns 8.000 exemplars.

I en darrer lloc, les enciclopèdies. Tot un símbol del coneixement, malgrat que del segle XX. La Calpe, amb desenes de volums, que l’editorial de la família Espasa va confeccionar entre 1908 i el 2010. L’Enciclopèdia Romànica, que la Universitat d’Arquitectura de Tòquio va comprar fa uns mesos. L’Enciclopèdia Catalana, que ja ningú demana ni vol comprar. El costumari català, de Joan Amades. L’Alcover Moll, ingent obra que abasta les terres de parla catalana.

A domicili

Però si ja quasi no venen novetats, qui els nodreix de material? “Nosaltres mateixos anem a fer valoracions a domicili”, explica Santi Seguí. Es tracta de les biblioteques particulars, acumulades al llarg dels anys a les prestatgeries. Habitualment, són fills i hereus que en la mort d’una persona gran avisen a la llibreria, per tal que es facin càrrec dels llibres a canvi d’una certa quantitat econòmica. I de pas, que algú ho buidi. “Fixa’t, fa dos anys vam tenir hèrnies tant el meu germà com jo, tots dos a la vegada, de tant carregar caixes amunt i avall”, recorda Seguí.

Però també hi ha avis i àvies que fan la venda quan marxen a viure a una residència i abandonen casa seva. “Però en vida és més difícil, ja que hi ha sentiments pel mig”, apunta Seguí. I troben de tot. “Molts de llibres els enviem directament a destrucció, perquè no els hi veiem sortida”, indica. I és que l’espai de la llibreria és limitat.

El seu radi d’acció és d’uns 100 quilòmetres a la rodona. Aquesta setmana, entre d’altres, han estat a Sant Hilari Sacalm (Girona).

Comentaris
To Top