La collita de nominacions del film Mientras dure la guerra és generosa, però no ha reconegut el paper de l’actor Carlos Serrano-Clark (Sabadell, 1990).
L’actor interpreta el paper de Salvador Vila, jove idealista que manté una gran amistat amb el Miguel de Unamuno dels darrers anys de vida, després d’haver estat el seu alumne a la Universitat de Salamanca. Vila i l’escriptor basc compartien tertúlia als cafès de la ciutat, juntament amb altres perfils intel·lectuals salmantins dels anys 30.
Tot i això, el seu paper entusiasta no li ha valgut per aconseguir la nominació com a millor actor secundari. L’Acadèmia, per contra, sí que ha nominat un altre actor secundari de Mientras dure la guerra, el també català Eduard Fernàndez. La resta d’actors nominats són Asier Etxeandia i Leonardo Sbaraglia (tots dos per Dolor y gloria) i Luis Callejo (per Intemperie). A més, l’actor basc Karra Elejalde ha estat nominat a la categoria de millor actor principal.
La collita de Mientras dure la guerra és elevadíssima: fins a 17 nominacions. De fet, és la pel·lícula que més candidatures va aconseguir ahir, durant l’anunci efectuat pels membres de l’Acadèmia. Les altres grans triomfadores, o amb més possibilitats de ser-ho, són Dolor y gloria i La trinchera infinita (amb 16 i 15 nominacions, respectivament).
Així que, en tot cas, Serrano-Clark també podrà tenir motius de celebració la nit del proper 25 de gener del 2020, quan se celebri la 34a edició dels Premis Goya a la ciutat de Màlaga.
Serrano-Clark ha adquirit una gran notorietat amb els seus papers a la sèrie La Riera (TV3) i Acacias 38 (TVE). Més recentment, ha gravat la trilogia de films del Baztán. Igualment, l’any passat va actuar al curtmetratge sabadellenc Liberty Park. Però sens dubte, el gran pas endavant de Serrano-Clark és la seva participació en una pel·lícula d’Alejandro Amenábar, un dels directors que més públic congrega amb cada film. La mateixa Mientras dure la guerra ha passat del milió d’espectadors. El mateix Serrano-Clark ha reconegut als periodistes que quan el seu agent li va donar la notícia, li va respondre que no li prengués el pèl.
Un èxit a Sabadell
Als cinemes de Sabadell també ha estat un dels grans blockbusters del cinema espanyol del 2019. De fet, fa 10 setmanes seguides que està a la cartellera dels Cines Imperial i el mateix conseller delegat, Enric Gratacós, el va considerar una gran aposta. I és que són moltes les coses destacables de Mientras dure la guerra. Per arrencar: pot ser que sigui la més llarga (i millor) caracterització de Francisco Franco. Igualment, està dotada d’un pressupost econòmic que li atorga una factura tècnica impressionant. Afegim-li el talent d’Amenábar.
Però també ha estat criticada per una suposada equidistància entre el bàndol republicà i el feixista. Més aviat, allò que fa és justificar la posició canviant d’Unamuno envers el cop d’estat: suport inicial (el juliol), però rebuig abans que arribés Nadal.
I és que, moltes vegades, les actituds heroiques són obra d’aquells personatges que tenen una evolució en el seu pensament i praxi. Ja que per infligir un gran cop a l’enemic, primer han d’haver estat en el seu bàndol. Les filtracions d’Edward Snowden i Chealse Manning mai no haurien estat possibles sense que haguessin estat membres de l’NSA i l’Exèrcit dels Estats Units. El discurs d’Unamuno a la cara del general Millan Astray (“Venceréis, pero no convenceréis”) tampoc hauria estat possible si l’escriptor no hagués modificat la seva opinió.
