[Per Joan Berlanga, extinent d’alcalde de Sabadell]
Un dels elements que diferencia els humans de la resta dels mamífers és la dimensió cultural. Tanmateix, aquest element tan central de la nostra espècie està a la perifèria dels nostres dies. Si tinguéssim més connexió amb la cultura, tindríem una realitat diferent. La introspecció, la reflexió, el sentit crític, l’empatia o l’humanisme, entre altres aspectes que aporta l’experiència cultural, ens farien millors, tant a títol individual com col·lectiu. Així doncs, no sembla agosarat dir que esdevé un repte procurar que la cultura guanyi protagonisme a les nostres vides.
Com sempre, un bon lloc per començar és a l’entorn més immediat. Si aterrem a Sabadell, ens trobem amb una realitat cultural amb potencialitats i debilitats, però lluny de ser un element central del batec de la ciutat. Pel que fa a les potencialitats, la principal és el teixit associatiu, que genera activitat cultural amb capacitat d’arribar a molta gent i, en alguns casos, amb propostes de molta qualitat. A la vegada, també tenim elements de referència, amb una dimensió que sobrepassa l’àmbit local, amb entitats com els Amics de l’Òpera o l’Orquestra Simfònica del Vallès, un equipament de creació artística –que ja voldrien moltes ciutats– com és l’Estruch o festivals –que cada any agafen més volada– com l’Embassa’t o El Més Petit de Tots. Un altre aspecte destacable és l’existència a la ciutat de gent amb empenta que tira endavant sales on es programa cultura o que vetlla, per exemple, perquè el centenari de la Colla de Sabadell no passi desapercebut. Finalment, una altra fortalesa és l’equip de la regidoria de Cultura, que, malgrat les dificultats administratives i uns recursos escassos, ofereix serveis culturals de qualitat, com els museus o les biblioteques i dona suport a les entitats culturals.
Pel que fa a les debilitats, al meu entendre, n’hi ha dues de principals. Una és el fet que la ciutat no disposi d’un full de ruta clar que doni sentit a tot el que es fa i que, sobretot, determini cap on es va. Això provoca que la cultura local, en bona part, vingui marcada per inèrcies que tenen el seu origen en les activitats que generen les entitats i en les dinàmiques que tradicionalment es fan des de l’Ajuntament. Per dir-ho d’una altra manera, hi ha un statu quo “d’anar tirant” sense un rumb clar, però que no transforma la realitat ni impregna el conjunt de la ciutat de cultura. Una segona debilitat està relacionada amb la distribució social i territorial a la ciutat de les activitats culturals, on es presenten desigualtats molt vinculades a la renda i al nivell formatiu. A tall d’exemple, els barris on l’habitatge és més car (Centre, Gràcia i Creu Alta) acullen el 70% de l’alumnat de l’escola municipal de música o la pràctica totalitat dels grups de teatre actius de la ciutat. La dinàmica actual consolida aquesta realitat perquè, en gran manera, gairebé tot gira al voltant del que ja existeix, de tal manera que emergeix activitat cultural allà on ja n’hi havia, però rarament ho fa a altres zones.
Al mandat anterior es van començar a fer alguns passos per abordar aquestes debilitats. Per una banda, es va avançar cap a una estratègica local pròpia, amb l’aprovació del pla de biblioteques, amb un pla per estendre la formació musical als barris, arrencant el pla de museus o repensant la Festa Major, entre altres iniciatives. Per altra banda, en la línia d’estendre l’accés a la cultura, es van introduir classes de teatre, música i coral gratuïtes a 12 escoles amb entorns socials desafavorits. Amb aquestes accions es va començar a posar les bases per donar resposta a aquests reptes, però no es va capgirar la situació.
Ara és el nou govern municipal qui té la pilota a la teulada, i ha de decidir si continuem amb “l’anar tirant” o vol fer un pas qualitatiu, però sembla evident que la ciutat necessita un pla estratègic clar i consensuat en l’àmbit cultural, talment com el té en els àmbits de l’acció social amb el PEAS o en l’educatiu amb el pla per l’equitat i l’èxit. De moment, molt en la línia de l’etapa Bustos, es parla de continent, d’edificis, com el futur nou conservatori a l’Eix Macià o un nou equipament cultural al sud, però no de contingut. Donem-los temps i esperem que deixin a banda la política efectista de mirada curta –com va fer l’anterior govern socialista– i que doti la ciutat d’un projecte cultural amb cara i ulls, i peus a tots els barris. Els reptes que cal abordar són diversos, però el més important és que aconseguim que l’activitat cultural a Sabadell esdevingui una pluja fina que, sense grandiloqüències però amb constància, agafi força a tothom i arreu. Vivim temps difícils amb aires populistes i diria que necessitem més cultura que mai.
