El cas de la compra de l’Artèxtil, com algun altre que ha sorgit aquesta setmana, és un d’aquells que difícilment acaba bé per a ningú: embruta la imatge de la ciutat i de l’Ajuntament, genera sospites sobre la gestió política i posa en dubte l’eficàcia interna d’alguns departaments municipals. L’operació, vista des de la part venedora i contrastada amb fonts municipals, té ingredients de prepotència política i de descoordinació i ineficiència municipal.
Per una banda, sembla acreditat l’interès proactiu del govern anterior per la compra de l’edifici, utilitzant mesures de pressió barroeres. I, per l’altra, és notòria la manca de diligència –tant de govern, per manca d’interès manifesta; com dels tècnics intervinents, per desídia o descoordinació– en un procés de compra en què ningú semblava interessat a negociar la compra a favor de les arques municipals. És important esclarir què va passar i entendre per què. La institució municipal, els professionals que hi treballen i els ciutadans mereixen una explicació. I els tècnics –a qui sovint s’assenyala injustament de forma genèrica– mereixen ser escoltats. Llàstima que la comissió de transparència d’avui es faci a porta tancada, seria bo que fent honor a la transparència hi tinguéssim accés.
