Tafanejar el perfil d’Instagram de Molycakes pot acabar confonent l’usuari d’aquesta xarxa social que busca pastissos artesanals i s’acaba topant amb curioses escultures de sucre: una Barbie vomitant purpurina a un lavabo després d’una nit mogudeta (i acompanyada d’una ampolla de Jack Daniels); un plat de ramen que en realitat és fondant o un ciclista al cim d’un port de carretera amb el seu fill als braços. Aquestes són algunes de les “històries” que revelen els pastissos de Núria Molina (Sabadell, 1987) i que es construeixen “a partir de la personalitat de qui els demana”.
La sabadellenca s’ha format amb més d’una desena de cursos de rebosteria creativa com Dulce Emy, Le Doux Collage, Món Dolç de Clàudia i Platitos de azúcar, tot i que admet que va començar a interessar-s’hi de forma autodidàctica. “Per als aniversaris jo era l’amiga que sempre portava el pastís”, recorda. En aquells temps encara no tenia gaire clar que aquesta seria la seva professió, només sabia que li agradava dissenyar els dolços i crear-los, però sobretot que els comensals repetissin porció.
“Vinc d’una família d’artistes, ens agrada dissenyar. Em plantejava si dedicar-me a fer ungles de gel o rebosteria creativa”, explica rient. El que ja havia descartat aleshores era treure profit laboral als seus estudis com a historiadora.
Molina s’ha format amb més d’una desena de cursos de rebosteria / Lluís Franco
Per Molina, que al pot petit hi hagi la bona confitura és només una expressió més. L’artista fa autèntiques escultures de mida diversa però té com a prioritat encaixar els sabors i la textura per captivar el gust dels comensals. “Mai en faig dues d’iguals, les possibilitats són infinites”, admet. De fet, ella es pot oblidar d’una cara, però mai d’un dels seus pastissos, una part de la història d’algun desconegut.
Alguns pastissos de Núria Molina / CEDIDA
