[Per Raül Garcia Barroso, regidor d’Esquerra Republicana]
Molta gent pensa que les sospites de corrupció que pesen sobre Smatsa esclaten amb el cas Mercuri el 27 de novembre del 2012, dia en què els Mossos van entrar a dependències municipals. Però no és així: el setembre del 2012, és a dir, dos mesos abans, va aparèixer la policia duanera a la seu d’Smatsa a Sabadell per practicar-hi un escorcoll. Les ordres venien d’un jutjat de Lugo que investigava l’anomenat cas Pokémon.
Paral·lelament, el Govern de Transformació (2015-2019) avançava amb la feina de control i fiscalització de l’empresa. El contraatac d’Smatsa va ser directe: va interposar una querella contra l’alcalde, regidors i tècnics municipals per presumpta conspiració per la prevaricació. Era el que vulgarment se sol anomenar en l’argot dels advocats una querella catalana: acció penal que s’interposa sense fonament amb la finalitat d’acovardir el contrari. Aquí hi havia una finalitat addicional: provocar la suspensió de tots els processos contenciosos administratius que Smatsa anava interposant contra tota resolució dictada per l’Ajuntament. La jugada li va sortir bé en els dos objectius: el govern anterior, al final del mandat, s’estava plantejant portar la revisió del contracte a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, i, finalment, la divisió d’opinions, per dir-ho finament, ho va impedir. I, en segon lloc, molts procediments van quedar congelats per la preferència de la via penal.
Però no tots: fa escassament un mes, es va dictar una sentència que, malgrat la inicial sortida pública d’Smatsa com a victoriosa, en desestima el gruix de les pretensions i avala l’informe municipal. La sentència estima una part ínfima del sobrecost del transport mentre es feien les obres en unes instal·lacions de l’empresa. A finals de gener, el tresorer municipal denega el fraccionament de 2,6 milions d’euros per les liquidacions dels anys 2105 i 2016 per serveis suposadament facturats de més: Smatsa els haurà de pagar de cop a l’Ajuntament. Però aquesta notícia ha estat tapada amb altres com la presumpta investigació per part d’Antifrau d’una regidora o el tema Artèxtil. Casualitat? Ho dubto.
I encara estàvem estudiant aquesta resolució de Tresoreria quan la comissió especial sobre Smatsa, que s’havia convocat, se suspèn sine die amb els vots favorables de PSC, Podemos, Ciudadanos i Junts per Sabadell, i els vots en contra d’Esquerra Republicana i la Crida. El motiu: la Crida havia presentat una instància demanant que es portés a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat la possible nul·litat del contracte de residus. En aquest sentit, puc compartir el fons de l’assumpte: hi ha informes interns que afirmen que el contracte és nul i aquest fet no pot estar supeditat a un criteri d’oportunitat política o econòmica. Però, per mi, ha estat un error estratègic: s’ha posat en safata a la resta de partits la suspensió de la comissió i eximir-los d’escoltar els regidors investigats, el comitè d’empresa, els professionals en matèria jurídica de residus o el mateix gerent d’Smatsa, i, per tant, els arguments pels quals creiem que s’ha de portar a revisió el contracte.
Finalment, la querella que Smatsa va interposar als regidors del govern anterior ha quedat definitivament arxivada, i ha obert ara l’escenari d’aixecament de les suspensions dels processos contenciosos administratius. Estem davant d’un munt de resolucions administratives que s’han de complir i el salvavides de la querella ja no serveix. Hi haurà noves querelles com a mecanisme per suspendre resolucions administratives? Continuarà la guerra mediàtica per tapar les notícies contràries als interessos de la concessionària? Ho anirem veient (o patint).
Nota de l’editor: El D.S. obre les seves pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publicaran segons ordre d’arribada i de forma equitativa.
