La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, apel·la a la capacitat dels catalans d’adaptar-se a les exigències climàtiques per fer una transició a una energia més sostenible. Subirà ha estat l’encarregada d’inaugurar el cicle Aigua i Món 2020, que organitza Aigües Sabadell. En el seu cas, ha centrat la seva ponència en el Decret d’Emergència Climàtica a Catalunya i el seu impacte al vector aigua, així com analitzar l’impacte del canvi climàtic a casa nostra.
El model d’industrialització desenvolupat al llarg del segle XX als països desenvolupats és una de les principals amenaces per al clima, que han dut a una situació que obliga d’una manera irreversible a canviar la manera d’actuar, ja sigui a nivell empresa o administració com a nivell individual. En aquest sentit, Subirà l’esforç que des de l’administració es fa en aquesta línia, on a Catalunya el Govern va aprovar al maig de 2019 l’emergència climàtica.
Un dels impactes a casa nostra el veiem en els temporals dels darrers mesos, on a l’octubre i al gener, amb l’impacte del temporal Glòria, es van veure afectades sobretot les conques del riu Francolí, en el primer cas, i de l’Ebre i el Ter, en el segon. “El canvi climàtic intensificarà que les sequeres siguin més llargues, però que les pluges torrencials siguin més intenses”, destaca.
Un dels elements que considera determinants per preservar l’entorn natural i reduir l’impacte d’augments de cabal com els experimentats en aquests dos darrers episodis passa per reduir l’increment d’habitatge a la vora de les conques fluvials. A la vegada, la recuperació d’espais naturals també permetria reduir el cop de la natura en casos excepcionals: “A l’Estartit es van anul·lar dues promocions a primera línia de mar i es va recuperar una zona d’aiguamolls que s’havia assecat per a poder-hi edificar, i precisament aquesta zona ha aguantat l’impacte del temporal precisament”, posa com exemple.
En aquesta línia, assegura que s’ha de treballar per evitar el malbaratament d’aigua, i es remet a la sequera viscuda a Catalunya durant els anys 2007 i 2008. “Jo era regidora a l’Ajuntament de Sant Cugat llavors, i es va prohibir utilitzar aigua per regar jardins o omplir piscines, per tot allò que no fos l’ús d’aigua de boca, però d’aquella experiència en va sortir un sentiment que s’havia d’estalviar aigua”, explica Subirà.
Aquest fet, assegura, dona esperances: “Podem ser optimistes amb el canvi climàtic, si vam poder aprendre d’una situació com aquella, encara més haurem de ser capaços de reaccionar davant d’una emergència que afecta tot el planeta”, apunta.
