Oci i cultura

Les andròmines amagades a l’antiquari de Tato

Unes ulleres steroscòpiques / VICTÒRIA ROVIRA

Com si fossin uns Encants,  els allargats i estrets passadissos de Recicla’m mostren (i amaguen) peces de col·leccionista. Andròmines d’un temps que ja és passat. Relíquies de l’oci del segle XX. I a més, amb un vessant social.

“Intentem que tan persones a l’atur, com en situació de discapacitat o amb alguna dificultat derivada de la salut mental puguin treballar aquí”, explica Tato García, alma mater de Recicla’m. Tot i així, les possibilitats són limitades, ja que el projecte només genera els ingressos que té per les vendes a la mateixa botiga. Per això, les contractacions són temporals i intenten donar suport a diferents persones al llarg de l’any. 

De fet, l’humil finançament del projecte prové de les vendes de llibres i roba de segona mà, que són les dues grans línies d’estoc a la botiga. “Es tracta, també, de donar una segona vida a les coses, que no tot sigui produir elements d’un sol ús”, defensa Tato. 

Tot i així, a hores d’ara han hagut de posar tot el material al 50%. “L’hem d’anar donant sortida, perquè encara en tenim més guardat al magatzem i si no fem vendes, la caixa no dóna per pagar uns salaris mínims”.

Un petit aparell de ràdio i televisió per dial / VICTÒRIA ROVIRA

De tot el segle XX

També hi són múltiples andròmines, pertanyents a l’àmbit antiquari, que esperen amuntegades (i adormides) una mirada inquieta que les descobreixi. I unes mans que les toquitegin. I és que a Recicla’m s’amaguen relíquies de tot el segle XX. Fins i tot de principis, com la joia de la corona de la botiga: una autèntica Llanterna Màgica.

Les següents peces més antigues són unes pintures dels anys 20. Un quadre, en concret, és summament particular: es tracta d’un llenç fet de fils de cosir, tot i que a certa distància no és fàcil de distingir. Posteriorment, arriben les caixes i cofres de calamina. “La calamina és una aleació amb ferro i plom, que pesava molt però que es trencava molt fàcilment”, explica García, i afegeix: “Resulta que a la Guerra Civil van acabar tot el metall que tenien en bales i armes per la guerra, així que van acabar inventant-se aquesta combinació”. 

Dels anys 40, aproximadament, també daten unes nines fetes de paper i cartó i acolorides posteriorment. Després arriba la col·lecció Pulga, de llibres de butxaca, amb autors com Puccini i novel·les de l’època com Mogambo. 

Dels anys 60 i 70 queden sifons d’aigua amb gas i màquines d’escriure (autèntiques Olivetti); un petit aparell de ràdio i televisió per dial; medalletes commemoratives… I unes ulleres steroscope, en les quals insereixes una filmina (habitualment d’un paisatge, tipus postal) i a l’interior dels prismàtics es veu en el 3D de la època… 

Una autèntica màquina Olivetti / VICTÒRIA ROVIRA

Comentaris
To Top