No es tracta d’enviar Sabadell a latituds alemanyes ni de muntar un Oktoberfest en ple Passeig. És més aviat estimar l’univers de la cervesa artesana i fer que la ciutadania se’n senti partícip. Aquesta és la filosofia de Sabadell Cerveser, l’entitat que agrupa entusiastes de la cervesa a foc lent a Sabadell.
I porten novetats, entre les quals destaca l’arrencada de l’Agenda Cervesera. Es tracta d’un programa de degustacions temàtiques i festes que tindran lloc entre febrer i juny d’enguany a la ciutat. Així com quatre tallers per aprendre nocions bàsiques i avançades del món cerveser, que han batejat com l’Acadèmia de la Cervesa. Els dos experts principals són Sami Claret i Roger Plata, responsables de la producció de Nòmada i de la Microcerveseria, respectivament. “Volem posar Sabadell al mapa de la cervesa, igual que Terrassa està associada al jazz”, explica Claret.
Els quatre tallers estaran dividits en sengles zones geogràfiques cerveseres de gran influència. A cada taller se n’analitzaran un parell: República Txeca i Alemanya; Bèlgica i França; Anglaterra i Irlanda; i els Estats Units i Escandinàvia. I completar el recorregut donarà dret a un títol d’expertesa en el món de la cervesa.
A més, la inscripció en els tallers és gratuïta, ja que el programa l’Agenda de la Cervesa ha comptat amb una subvenció de l’Ajuntament de Sabadell, gràcies als pressupostos participatius del 2020. “Realment, volem expressar que la cervesa és cultura”, diu Sami Claret. Per això, els tallers comptaran amb blocs d’apunts, com qualsevol altre curs. I remarquen, també, la necessitat d’un consum responsable per part de tothom. Uns valors que es recullen al manifest fundacional, que es pot trobar ja a la nova pàgina web que l’Acadèmia de la Cervesa just acaba d’estrenar (www.sabadellcerveser.cat). Tots els tallers es conclouen amb una degustació de cerveses, que sí que té un cost de 5 euros per sessió.
Una de les novetats dels tallers és que seran nòmades, de manera que cada dia tindran lloc a diferents espais: bars, restaurants, tallers… A més, s’han proposat superar el centralisme habitual de les activitats d’oci. “Volem anar als barris, de nord a sud de la ciutat”, expressa Claret. Els tallers serviran perquè els aficionats puguin destriar una IPA d’una doble IPA o triple IPA; saber com es fan les porter i les stout; quins són els ingredients de la lambic, gueuze, saison, grisette; o com fermenta una barrel-aged double imperial stout. A banda dels tallers, també hi haurà esdeveniments com les Cerveses del món, el pròxim dissabte 28 de març als Jardinets de l’Espai Cultura. O la Sour and Bitter, a l’abril, en què les cerveses àcides competiran amb les amargues. El juny, com a tancament de l’Agenda Cervesera, tindrà lloc la Fira de la Cervesa Artesana, recuperant un esdeveniment que ja va funcionar els anys 2013 i 2014.
“Igual que Terrassa està vinculada al jazz, volem relacionar Sabadell a la cervesa”
Sami Claret (1973) és l’alma mater de la cervesa artesana a Sabadell. “Se’m va despertar la curiositat amb 25 anys”, reconeix, moment en què va començar a preparar els primers beures a casa seva. Posteriorment, va anar perfeccionant la tècnica. L’any 2011 munta una petita cervesera, Nòmada. I el 2014 impulsa l’Olut, un bar especialitzat amb 10 tiradors diferents. “Igual que Terrassa està vinculada al jazz, volem relacionar Sabadell amb la cervesa”, diu.
“He passat de client molt habitual de l’Olut a treballar-hi darrere la barra”
Albert Abeyà (1990) és cambrer del bar Olut des de fa quasi 2 anys. El seu camí fins a servir birres va ser natural: “He passat de client molt habitual de l’Olut a treballar darrere la barra”. Abeyà és testimoni dels diferents perfils de clients de la cervesa artesana. “La majoria és gent molt tranquil·la que no ve a emborratxar-se”, explica. També veu joves “que flipen” amb la varietat de birres que serveixen.
“A l’app Unpappd hi ha aficionats que tenen valorades milers de cerveses diferents”
Sabadellenc polifacètic, Jordi Llunell (1976) està a salses com Pura Ceba i Sabadell Cerveser, en què s’encarrega de la producció d’esdeveniments. Però també és homebrewing i, en general, entusiasta de la cervesa. Especialment de les molt llupolades i de les àcides, així com les rares en general. També utilitza l’app Untappd per etiquetar i valorar les cerveses que va provant arreu. “N’hi ha que en tenen milers”.
“M’agrada anar a fires, com la de Mediona i Poblenou, a descobrir birres”
A Miquel López (1974) no li agradava gaire la cervesa industrial. Fins que fa uns 8 anys, arran de l’obertura de la Microcerveseria, es va interessar per l’artesana. Al Moixeró va comprar un kit per fer-ne a casa. “I vaig començar a anar a fires per aprendre’n, com la de Mediona, la de Jafrà, la de Poblenou i la general de Barcelona”, explica. Tot i això, es nota limitat: “No puc fer el que fan els professionals”. Per això visita tavernes, sobretot on van rotant la cervesa que hi ofereixen.
“Quan vaig al poble recullo farigola i romaní i així faig cervesa aromatitzada”
Xavi Muñoz (1972) sempre ha estat molt cerveser, fins i tot de les comercials que es poden trobar al supermercat. “Però quan van obrir els nous locals de Sabadell, em vaig animar a fer les meves produccions”, diu. Els seus amics li deien que era molt bona i l’engrescaven a seguir. I és clar, com que produeix uns 25 litres cada mes i mig, i ell tot sol no se la pot beure, sempre la comparteix amb la colla. Ara va fent proves: “Quan vaig al poble recullo farigola, romaní, mel… I l’afegeixo a la birra”.
Els meus amics, bona gent, es bevien la birra que feia tot i que no era gaire bona…”
I com va començar tot? “Fa uns anys em van regalar un kit per fer cervesa. I els meus amics, que són bona gent, se la bevien i no em deien res… Tot i que no era gaire bona!”, diu Estopà (1976) amb un somriure. “Total, que vaig fer un taller a la Microcerveseria i vaig anar afinant”, explica. I també va descobrir que fer-ho amb amics és molt més divertit! Així que van arrencar Termita (amb Lucas Martín i Jordi Llunell) i van augmentar-ne la producció. Ara en fan uns 70 o 80 litres per cada tongada.
“Visc al carrer de la Microcerveseria i això va ser la meva perdició”
Biòleg al campus de la UAB, està avesat a treballar amb llevats. “Ja m’agrada, tinc origen de laboratori”, explica. Ara fa homebrewing, coneguda com a Termita. “Algunes cagades en el procés d’elaboració està clar que hem fet”, torna a riure. Com és que n’és fan? “La veritat és que visc al carrer de l’Estrella, i quan van obrir la Microcerveseria va ser la meva perdició”, reconeix entre rialles Lucas Martín (1979). S’estima especialment la cervesa de tipus IPA californiana, molt aromàtica.
