La fundació Atendis va organitzar ahir al vespre la preestrena benèfica a Sabadell de la pel·lícula Especiales als cinemes Imperial, un film sobre l’autisme que arriba a la cartellera avui divendres. Aquesta producció la dirigeixen Éric Toledano i Oliver Nakache, també directors d’Intocable. La sala 6 del cinema sabadellenc es va omplir amb unes 170 persones que van contribuir a la fundació amb cinc dels sis euros que costava l’entrada.
Els protagonistes, Bruno (Vincent Cassel) i Malik (Reda Kateb), creen dues associacions perquè joves de barris perifèrics de París es formin i cuidin adolescents amb espectre autista. El film parla dels principals aspectes relacionats amb les persones que tenen discapacitat, autisme en aquest cas, amb especial atenció al seu desenvolupament personal i l’atenció que requereixen. El paper de la família, l’entorn, la feina i l’administració tenen cabuda en la pel·lícula.
La sala 6 de l’Imperial, plena de gom a gom en la preestrena / VICTÒRIA ROVIRA
Just després de veure la pel·lícula, la infermera del Casal Can Rull d’Atendis, Gemma Pelegrín, explicava que “està molt bé. El que m’ha agradat més és que tracta aquest món amb molt d’afecte, que a vegades hi ha molta por de per què es comporten d’aquesta manera i dona una imatge molt real de per què passen moltes coses”. “A vegades els nois amb discapacitat sembla que peguin l’altra gent o s’autoagredeixen, i al final darrere de tot això hi ha una manca de poder-se comunicar, expressar, que la pel·lícula reflecteix molt bé per la gent que no està en aquest món”.
“M’ha agradat molt com reflecteix la lluita i el patiment real de les famílies”, afegeix la psicopedagoga del mateix centre, Antónia Expósito. “El tema està molt ben tractat, inclús la imatge dels mateixos personatges, que a vegades és una mica ridiculitzada i aquí es tracta com són, persones com tothom que tenen unes característiques i unes dificultats però que són persones”, afegeix. Per Expósito és una pel·lícula per passar-la a les escoles.
A la directora del Casal, Carme Pérez, el que més la va sorprendre és que el 2017, a França, hi hagués una institució com la que posa d’exemple la pel·lícula. “Sembla mentida que l’administració no arribi a totes les persones que necessiten atenció. És veritat que hi ha casos molt complicats i que a nivell d’entitats requereixen molta atenció, però és una necessitat per a aquestes persones”.
