Estem en època de sortides escolars, i encara que pugui sorprendre, visitar un diari local continua sent atractiu per als professors i els alumnes (sortosament!). En molts centres educatius tenen projectes en què els alumnes aprenen a redactar i tractar les notícies. N’hi ha que van més enllà i fins i tot creen mitjans propis dins de l’escola. Als periodistes, aquest interès ens afalaga i ens dona esperances: la professió té continuïtat.
“Deixeu espai per a la creativitat dels periodistes?”, em va preguntar recentment un alumne que va visitar amb la seva escola el Diari de Sabadell. Estaven interessats a saber com treballava un periodista en un mitjà local. Però, no ens enganyem, aquesta pregunta és l’excepció, perquè l’interès real dels nois i noies que hem rebut al D.S. durant les últimes setmanes és entendre per què es fa un diari de paper. No ho entenen! Aquestes generacions –entre els 10 i els 14 anys– ja tenen telèfon mòbil, s’han creat perfil a Instagram, es graven ballant a Tik Tok i els seus màxims referents són youtubers. Són els mateixos que quan el porter suplent del Llagostera, Carles Santaló, conegut com a Kolderiu a YouTube, va sortir a escalfar a la Nova Creu Alta, i el van envoltar per cosir-lo amb fotografies.
“Quant costa fer el diari?”, “La tinta és molt cara?”, “Per què s’imprimeix en aquest tipus de paper?”. Busquen respostes perquè en el seu cap digital no té sentit destinar aquests recursos per transmetre una informació. Acorralat, en surto com puc. Gairebé em veig en l’obligació de revelar-los les línies estratègiques del diari. El paper és prestigi, és un producte per a aquelles persones que gaudeixen de l’hàbit de llegir-lo, que es pot fullejar en una taula d’un bar prenent un cafè, o a casa, esmorzant.
“Però si puc mirar-ho al web per què comprar el diari?”. Continuen amb gosadia l’interrogatori. Doncs perquè no és el mateix contingut, al paper podem aportar més anàlisi de la notícia, fer un enfocament de 360 graus, publicar reportatges més reflexius i amb repòs sobre un tema…
No sé si els meus arguments els han convençut. Però sí que entenen que el futur de les publicacions (i del periodisme) depèn d’ells i veuen el valor que tenen per a la societat. Quan marxen, un dels alumnes encara m’aconsella que potenciem YouTube “per guanyar molts diners”. En fi…
