“En un cap de setmana hem aconseguit el que en una situació normal hauríem trigat dos mesos”. L’Ajuntament de Sabadell s’ha digitalitzat –a la força i en qüestió d’hores– pel coronavirus: regidors de Govern, responsables d’àrea i funcionaris treballen des de dilluns des de casa. Unes 900 persones que mantenen la maquinària municipal activa de forma telemàtica.
El centre de comandament polític ja no és al despatx d’alcaldia, a la seu consistorial de la plaça de Sant Roc. S’ha traslladat al menjador del pis de l’alcaldessa, Marta Farrés, situat al barri de la Concòrdia. El D.S. ha aprofitat la situació excepcional pel coronavirus per conèixer com és governar Sabadell des del confinament, a través d’una entrevista feta per telèfon i amb imatges cedides per la pròpia alcaldessa.
El despatx improvisat d’alcaldia des d’on té contacte amb polítics i tècnics municipals / CEDIDA
Menjador ‘de crisi’
La taula del menjador s’ha convertit en el despatx improvisat d’alcaldia. Des d’allà, tablet i llibreta en mà, l’alcaldessa presideix el comitè de crisi, que es reuneix cada dia a les 13 h. És l’únic acte agendat del dia: a falta d’actes i esdeveniments públics, l’acció de govern se centra a executar noves mesures, pràcticament al moment. “S’ha de decidir ara i ja. No hi ha cap altra manera de fer-ho i, si ens equivoquem, ja rectificarem”, explica l’alcaldessa.
Farrés –de qui ja es diu sovint que xerra ràpid– sembla encara més accelerada. El frenesí de la crisi del coronavirus li ha deixat llistes i llistes sobre la taula. Equipaments, empreses, tasques pendents… sobre els quals s’ha d’actuar (ara, per telèfon). “No ens podem deixar res i s’ha de validar tot: parem les obres públiques? Què fem amb l’accés al riu Ripoll? Com gravem els missatges de la Policia? Què fem des de comunicació per informar la població?”.
L’Ajuntament està del revés: hi ha més acció, sí, però menys burocràcia. El coronavirus ha fet desaparèixer la paperassa, que acostuma a estar a l’ordre del dia. Les tramitacions estan parades, la documentació no s’executa, els impostos no es cobren, els permisos no s’atorguen. Ara només hi ha temps per al monotema. El coronavirus i el seu impacte econòmic i social a la ciutat.
/ CEDIDA
Confinament estricte (i familiar)
Més enllà de la seva faceta política, Farrés comença a notar els efectes de la reclusió. Està seguint el confinament al peu de la lletra i, com passa a molts sabadellencs, ha de fer de mare mentre compleix les seves obligacions professionals. En això, però, té ajuda. El seu marit “té més flexibilitat” i per això és ell qui s’encarrega d’anar al súper i d’estar més per la seva filla. “El cap de setmana vam tenir un moment per fer manualitats i jugar a jocs de taula, coses que feia temps que no fèiem juntes”. I d’excuses per anar a fer un volt en té poques: no té gos i no ha d’anar a l’estanc a buscar tabac. “No tinc cap excusa per sortir”, explica una mica angoixada.
Més que anar a fer un passeig, l’alcaldessa troba a faltar el contacte humà: tant les reunions amb entitats i associacions com les ocasions més familiars. Fa una setmana, va néixer la seva neboda i només l’ha vist una vegada. “El primer que faré quan acabi això és anar a veure-la”, assegura. Mentrestant, toca esperar i no perdre la calma: “Espero que passi aviat i que aviat tornem a recuperar les nostres vides. Si tots remem en la mateixa direcció, ens en sortirem”.
