Una setmana és el temps que fa que Quim Sánchez i Roser Moret estan confinats a casa. Ell amb 71 anys i ella amb 70, saben que formen part del grup de risc per contraure el coronavirus, i no se la volen jugar. Surten puntualment, només per cobrir les necessitats bàsiques per omplir el rebost amb allò que és estrictament necessari. Això sí, sense perdre el contacte amb l’exterior ni la forma física.
Aquest matrimoni del barri d’Hostafrancs va decidir seguir les directrius que el govern català va plantejar dissabte de la setmana passada, i dissabte mateix van confinar-se. Els primers dies van ser normals, perquè d’entrada quedar-se a casa tampoc suposava un gran esforç, però el pas dels dies comença a fer-se una mica feixuc.
“El que més trobem a faltar són els nets, això vulguis o no és potser el que més afecta uns avis”, explica el Quim. Molt sovint se’n fan càrrec per donar un cop de mà a la família, i el darrer cop que van veure’ls va ser dijous de la setmana passada, massa temps ja, asseguren.
No obstant això, no perden el contacte. La Roser cada dia truca els seus dos fills, la Laia i el Marc, per saber com estan ells, les parelles, però sobretot els nets, l’Arnau i la Carla: “Ella s’hi està mitja hora parlant amb cada un, jo intento fer trucades més curtes”, reconeix el Quim.
Quim Sánchez, pujant escales / D.S.
De tant en tant, a més, fan alguna videotrucada utilitzant el servei de missatgeria WhatsApp, un fet que fins fa no gaire podia ser ciència-ficció, però que han sabut incorporar com una manera més de comunicar-se. “Jo, a més, formo part de SECOT [Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica], i un cop a la setmana, els dijous, fem una connexió entre els diferents integrants del col·lectiu”, explica.
A casa, el dia a dia passa per la rutina. “La Roser és molt bona cuinant, fa receptes i prova plats, i entre els dos intentem tenir la casa endreçada”, relata. Una de les seves passions és el cinema, i aquests dies hi pot destinar un temps que no té cada dia: “Les bones pel·lícules les solen fer en hores intempestives, i aquests dies el que faig és gravar-les i les veiem l’endemà”.
El Quim i la Roser, a més, saben que la feina que s’està fent des d’hospitals com el Taulí és enorme, i des que va començar el confinament s’han sumat a l’onada de solidaritat que des de finestres i balcons està inundant tot el país. “Sortim cada nit a aplaudir, i quan se’ns ha convocat per a una cassolada, també ens hi hem apuntat”, diu en to de broma el Quim.
Roser Moret amb fotos dels seus nets / D.S.
Amb tot, una cosa que no volen és perdre la forma física. Saben que estar-se a casa pot ser perjudicial per a la salut, una situació que es pot agreujar en el cas de la gent gran. És per això que s’han creat el seu propi pla per seguir sense sortir de l’edifici.
“Cada dia surto a l’escala, ja mirem que no hi hagi ningú, i allà anem pujant i baixant escales”, explica el Quim. El trajecte és curt, del quart pis fins al terrat, que el tenen just a sobre i on no hi ha ningú, evitant, d’aquesta manera, trobar-se amb cap altre veí de la comunitat. “No ens la volem jugar”, apunta.
Calella: objectiu postconfinament
Però, a banda dels nets, si una cosa troben a faltar el Quim i la Roser és poder anar a l’apartament que des de fa anys tenen a Calella de Palafrugell. “Hi havíem d’anar el primer cap de setmana de confinament, i vam decidir no pujar-hi per prudència”, apunten.
Quim Sánchez al seu despatx de casa / D.S.
En una ciutat, amb la quantitat limitada d’arbres que hi ha, enyoren poder respirar l’olor de pi de les passejades pel Camí de Ronda i veure el mar picant contra les roques. “Quan això acabi, pujar a Calella serà de les primeres coses que farem!”, exclamen.
La informació de Sabadell, al Telegram del Diari de Sabadell
