Els contagis i les morts omplen els hospitals. El coronavirus ha generat una crisi sanitària que ha colpejat també l’economia en una situació sense precedents: les empreses s’han vist obligades a tancar, o a canviar l’activitat, o a transformar la seva manera de funcionar. En qüestió d’una setmana, autònoms i empresaris sabadellencs han hagut de plantejar-se si podran sobreviure econòmicament al virus i què passarà amb els seus treballadors, enmig d’una total incertesa. Vuit d’ells ho expliquen en primera persona a través de respostes a cinc preguntes idèntiques.
Maira Elisa Posse. Corresponsable de Beagle, que té un restaurant i una pastisseria
Jordi Soley. És gerent de Neteges Creu Alta, una empresa de sanejament per a tercers
Abel Ortiz. Administrador de Tèxtil Ortiz, una gran empresa del sector a Sabadell
Martí Sáiz. És director creatiu de Cèl·lula, una empresa de disseny gràfic, web i editorial
Clara Barceló. És autònoma i propietària de la floristeria Vuket
Eliseu Sallés. Propietari de Mein, emblema dels parcs i material esportiu des de Sabadell
Antonia Peña. Copropietària del Sabadebidoo, bar musical de la nit sabadellenca
Manel Garcia. Dissenya roba a través de les Manelgnavarro i Piccollastelle Barcelona
______
El virus. La crisi pel coronavirus ha suposat tancar el seu negoci? Quin impacte ha tingut l’estat d’alarma?
Ha estat una fuetada a la restauració. Aquí no es pot fer teletreball. Hem ofert menús a domicili però ara la gent té molt temps, va al súper i cuina a casa. Abans fèiem 40 menús en un dia, l’últim dia en van demanar un.
Hem passat a un món totalment diferent en només 15 dies. Estem rebent moltes trucades de clients per demanar-nos que anem a netejar… Per a nosaltres és impossible teletreballar.
Tot ha canviat en molt poc temps. Molts treballadors han agafat la baixa perquè no es troben bé o no tenen amb qui deixar els nens.
Tenim una gran sort: fa deu anys vam decidir apostar pel teletreball per la conciliació familiar. Ara, com a empresa creativa, és important el contacte físic i ara no ens podem reunir.
He tancat. Tot ha estat molt de cop, tot i que ja ho veia a venir des de dijous passat. La venda al major està aturada del tot i només atenen urgències per a enterraments, que no és el meu fort.
Nosaltres treballem al taller i tenim molt espai. Així que respectem les distàncies i també hem extremat les mesures de seguretat, com els guants i les mascaretes.
El decret de tancament no ens va agafar per sorpresa. Dijous es va restringir l’aforament a un terç i l’endemà ja vaig decidir tancar. Nosaltres no podem fer teletreball ni venda on-line.
És molt complicat perquè quasi tot es fa per internet. Nosaltres fem peces de roba a mida i no puc anar al taller de Mataró a confeccionar. Ho he de fer des de casa i en comptes d’ensenyar-ho a domicili, ho enviem a través d’un carrier. No hi ha més remei.
Efectes a curt termini. La seva facturació ha baixat pel coronavirus? Què li ha suposat? Té accés a les eines, béns, materials… necessaris per poder treballar?
El tancament obligat ens ha afectat molt. No facturem res i hem de seguir pagant proveïdors, llum, aigua, gas, lloguers… I les sòcies som mare, germana i filla, les tres, autònomes.
Negocis tancats vol dir serveis que no realitzem i que no facturarem. Alguns treballadors estan de baixa, a altres els hem hagut d’enviar a casa. No obstant això, hi ha empreses que han augmentat la demanda, com les farmàcies i els centres mèdics, però els guanys no compensen les pèrdues.
Hem notat una frenada. No ho veiem encara en els números, però sí en les comandes, perquè les botigues de roba estan tancades. Ara bé, tenim més feina per a serveis funeraris, per als cossos i forces de seguretat, protecció sanitària i quiròfans.
Ho hem notat molt en la relació comercial. Hem notat un fre en l’encàrrec de projectes respecte a gener i febrer. Nosaltres treballem per al mercat editorial i el fet que s’hagi cancel·lat Sant Jordi ha fet que encàrrecs de llibres que haurien d’arribar el juny perquè es publiquin el Nadal es posposin.
La meva facturació ha canviat totalment… per a una majoria de gent les flors no són un bé de primera necessitat. Tenia moltes expectatives amb l’arribada de Sant Jordi. A hores d’ara, ja estaria preparant embolcalls i no estic fent res.
En una setmana encara no ho hem pogut notar en la facturació… però comandes noves no n’ha entrat ni una. Ens ha perjudicat especialment el tancament dels negocis, sobretot dels càmpings, i la situació als ajuntaments, que són els principals clients.
El coronavirus ha suposat tancar, no hi ha volta de full. Aquest març només he obert dos dies, quan l’any passat va ser el mes amb millor facturació de tot l’any. Al local hi ha barrils oberts que es faran malbé i les cerveses potser caducaran…
Hem caigut molt, entre un 60% i un 70% en la facturació… no m’havia passat mai res així. El meu problema és que hem perdut una campanya sencera després que hagin tancat les botigues, on també venem. En l’àmbit tèxtil, una campanya és molt.
Efectes a llarg termini. Com afronta el seu negoci a mitjà i a llarg termini? Si té personal a càrrec, es planteja reduir plantilla? Ha elaborat un pla de contingència?
Hem hagut d’enviar els nostres tres treballadors a un ERTO. Quan passi això i l’aixequin, no sé si podré reincorporar-los fent les mateixes hores. No crec que la situació sigui la mateixa. Ara per ara, volem evitar fer un forat econòmic i renegociar el lloguer, que són 4.500 euros mensuals.
No crec que recuperem els nivells de facturació d’abans perquè estem condicionats als nostres clients. I si ells tanquen, s’hauran d’ajustar plantilles.
Si depèn de nosaltres, el futur està solucionat. Tot depèn de si l’administració ho fot tot enlaire. Tenim materials per fer roba fins setembre, però davant la caiguda de comandes i per prevenció enviem la meitat dels treballadors a casa. A compte de l’empresa… m’estic posant una soga al coll.
En una empresa com la nostra, el 70% de la facturació ja està en comanda el mes de març. Si fem el burro i no ens tanquem tots a casa, nosaltres podríem caure a la llarga de l’ordre d’un 10%.
Si no es prenen mesures, pot anar a pitjor i costarà molt de remuntar. El juny i el juliol acostumen a ser bons mesos perquè encara hi ha casaments, però vindrem d’uns dies difícils.
No em vull espantar, però si els meus clients estan afectats pel coronavirus, jo també ho estaré. El poc que hi he pensat, he pogut reflexionar sobre el personal: potser passarem a ser menys.
Encara no tinc una previsió. De moment, l’única opció ha estat retallar despesa, com vam fer davant la crisi del 2008. He enviat els meus treballadors a casa de vacances i crec que l’ERTO serà la decisió més adequada.
He intentat fer un pla de ruta però és molt difícil. Serà complicat seguir amb el tancament de les botigues, les dificultats per confeccionar…
Les ajudes. Podrà aprofitar les ajudes de les administracions a les empreses? Creu que l’Estat ha fet curt?
El meu assessor em diu que no hi ha res i que està per veure. M’agradaria poder gestionar els meus diners i deixar de pagar seguretat social, perquè quan passa una cosa així, sempre desprotegeixen els autònoms.
Com som una empresa gran, podrem aprofitar el mecanisme de l’ERTO. Crec que podrien haver plantejat mesures com a Dinamarca, on s’ha descartat l’ERTO i l’Estat paga el 75% dels sous dels treballadors.
Podríem plantejar l’ERTO, que es podria convertir en un ERO si tot segueix igual de parat i l’administració no fa res. Per a la indústria no hi ha cap ajuda. Crec que s’hauria de fer com a França: pagar nòmines, deutes i subministres.
Ens han tocat poques ajudes del govern espanyol. No puc fer un ERTE perquè no soc prou gran, però tampoc em puc acollir a les ajudes per a autònoms. Han de fer més ajudes, si no l’exèrcit acabarà portant-nos el menjar.
Soc autònoma i la Generalitat ha anunciat 4.500 ajuts quan a tot Catalunya som 330.000… No sé si m’hi podré acollir. Considero que haurien d’abaixar els impostos, com l’IVA, i fer que tots els autònoms no paguin la quota o el lloguer.
Necessito més concreció. De totes maneres, crec que les ajudes del govern espanyol no ens arribaran. Acabarà rebent ajudes l’empresa gran i la petita, no.
L’ERTO és la mesura a què ens podrem acollir. Tant jo com el meu marit som autònoms societaris i no tenim accés a les ajudes, ni tan sols estem exempts de pagar les quotes. És tot plegat un brindis al sol.
No em puc aprofitar de cap ajuda, però ni jo ni ningú. Les ajudes aniran als grans. Per a nosaltres, els petits, és molt difícil accedir a un crèdit. S’hauria de crear un banc central dedicat només a compensar les empreses.
Previsions. Com creu que acabarà aquesta situació de crisi? Quins efectes creu que tindrà sobre l’economia?
Vull pensar que anirà bé, però ja no sé res. Jo m’he proposat lluitar fins al final.
Va a hores i dies. Hi ha moments que penses que s’arreglarà i altres que no. Crec que estem davant d’un canvi econòmic, que afectarà tothom.
Hem d’anar sobrevivint el dia a dia i suposo que sortirem d’això reforçats.
Això ha d’acabar bé. Només demano als polítics que governin pensant en la societat i no en els vots.
Tornar a posar-nos a to serà complicat. Encara tinc esperances de sortir per Sant Jordi.
El sector terciari quedarà tocadíssim i de retruc hi aniran els altres. És una cadena diabòlica: més atur, menys despesa i potser apujaran els impostos.
El panorama no és bo. Em pregunto si la gent, si no té ingressos, tornarà a fer una cervesa.
S’ofegarà la petita empresa, com a la crisi del 2008. Ens tocarà pagar els plats trencats.
