MANEL CAMPS BOSSER

Després de la Covid-19

[Per Manel Camps Bosser, periodista]

Quan el confinament hagi passat i la vida quotidiana surti de la letargia preventiva i solidària a què ens hem vist obligats, sembla que la nostra visió sobre algunes coses, possiblement, haurà canviat i encararem el dia a dia personal i professional amb una altra actitud. Col·lectivament haurem estat sotmesos a una prova dolorosa per a molts i dura i inèdita per a tothom, una experiència vital sense precedents que ens haurà marcat i de la qual en sortirem més savis, encara que mai se sap.

Tothom haurà pres més consciència de la fragilitat de la nostra vida i del que l’envolta, de la relativitat de tot plegat, i això ens farà reflexionar sobre les nostres prioritats vitals. L’estar bé i el sentir-se lliure s’hauran revalorat com mai i segurament començarem a gaudir de la vida i assaborir-la des de moltes petites coses que potser consideràvem insignificants.

La Sanitat passarà a ser, ara sí, la prioritat principal per a tothom. Els professionals i els centres hospitalaris i d’investigació rebran, finalment, el reconeixement i el suport financer que necessiten i que sempre han demanat. Serà des d’ara l’esquer electoral bàsic i segurament mai més cap polític s’atrevirà a qüestionar la despesa en aquest àmbit de la gestió pública.

D’altra banda, estarem entrenats en l’autodisciplina, i les alarmes internacionals que sorgeixin per qualsevol focus de malaltia arreu del món seran tingudes en compte des del primer moment. Els pitjors escenaris seran valorats en totes les anàlisis que se’n facin, determinant-se el risc exacte i les potencials actuacions preventives a executar davant de la seva possible extensió. Sabrem com preparar-nos i actuar, i tot allò que no hem de fer.

Haurem redescobert el fer família i que és possible viure pares i fills d’una manera sostinguda en el temps i organitzada dins de les quatre parets de casa si algú ens ho imposa; valorarem molt la importància de no estar sols en el camí que fem i el fet de poder gaudir dels plaers de la lectura, la música, l’escriptura o el dibuix. I tenir Netflix a l’abast. I les farmacioles, a partir d’ara, inclouran també guants i mascaretes.

Definitivament, el teletreball haurà demostrat una eficàcia i una eficiència incontestable i es generalitzarà arreu, desapareixent per sempre la prevenció que moltes empreses tenien fins ara sobre aquesta modalitat de treball per la discriminació que podia generar i la manca de control sobre el treballador i el seu temps de treball efectiu.

Per acabar, és molt possible que la relació interpersonal canviï, si més no fins que no hi hagi la certesa plena i el convenciment contrastat que la proximitat i el contacte ja no són perillosos, i això no passarà ben bé fins que la vacuna existeixi i tothom se’n pugui beneficiar. Mentrestant, quedarà un pòsit de desconfiança que ens farà actuar diferent, de manera que podria ser que el petoneig deixés de ser habitual en les salutacions i que siguem més respectuosos amb la distància mútua en el tracte personal.

El que, possiblement, no canviarà, més aviat creixerà encara més, serà l’allunyament d’una majoria de la ciutadania de Catalunya respecte de l’Estat espanyol. El convenciment que pensem molt diferent i que és impossible entendre-s’hi s’haurà estès per la gestió que s’haurà fet d’aquesta crisi. L’emprenyada general creixerà i potser la famosa base també, perquè s’haurà tornat a constatar que ens cal ser plenament amos de les nostres decisions; haver d’anar sempre a remolc d’algú que ens té desconfiança i que veu el món d’una manera tan distant a la nostra té un cost molt elevat. I aquesta vegada, fins i tot en vides humanes.

Comentaris
To Top