A mitjà termini, els dolços potser fan més amè el confinament. Però amb la impossibilitat de sortir al carrer, la producció de la Pastisseria Sallés ha caigut més de la meitat. “És complicat, al principi no sabíem ben bé quines quantitats fer”, explica el jove Albert Sallés. Però se senten un servei bàsic, dins l’alimentació, i no han deixat d’obrir la persiana. Ara, però, arriba el repte de les Mones de Pasqua. Tindrem ganes de festejar el dilluns de Pasqua? Podrem aplegar-nos en família, el 13 d’abril, per fer aquest regal físicament?
Certament, la previsió més optimista és que el confinament s’aixequi passades les dues setmanes extra decretades recentment pel Govern Central, tot coincidint amb el Dilluns de Pasqua. Però tot està enlaire i podria allargar-se encara més. “Esperem que es recuperi una certa normalitat la gent vagi encarregant les seves peces”, explica Sallés, “però és cert que ara per ara no en farem més, que són més o menys el 50% dels que fem un any normal”. De fet, moltes pastisseries i confiteries es troben amb la producció de mones artesanes ja feta (es comença a elaborar mesos abans, en època de fred) i ara no saben si les podran col·locar totes.
De fet, els Gremis de Pastissers de Catalunya han demanat a les autoritats la possibilitat d’ajornar el Dia de la Mona, per poder-lo celebrar en altres possibles dates, quan sigui segur i poder frenar les pèrdues econòmiques en una de les campanyes de primavera més importants per aquest gremi. Mentrestant, podem aprofitar que és temps de bunyols de Quaresma.
“Ara es ven més pa de pagès, que dura més”
El confinament també ha canviat els costums de la clientela del Forn Carreras. “Ara la gent s’emporta molt pa de pagès, ja que la peça gran té més humitat i pot durar tres dies tranquil·lament”, explica Carles Carreras, “així que poden tenir reserves i no haver de sortir cada dia fora de casa”. Tot i això, reconeix Carreras, les vendes no són astronòmiques: “Facturem un 25% o 30% del que faríem un dia normal”. Han tingut la temptació de tancar? “No, és la nostra responsabilitat oferir aquest servei cada dia”, diu, malgrat que una part de la plantilla està fent vacances.
“Molta gent sembla deprimida”
Daniela Franco es desperta cada dia i agafa l’autobús des de Can Llong fins
al Centre. Obre la persiana del Forn Centenari a les 7 h i atén els clients de cada dia. “A veure, treballar és més entretingut que no pas quedar-te a casa tancat. Però també és cert que t’exposa més, ja que estic en contacte amb molta gent diferent”, explica Franco. Pel que fa a la clientela, veu clarament que la majoria està trista d’ànim. “Molta gent sembla deprimida per no poder sortir de casa”, diu, “especialment la gent gran que viu sola”. Baixar a comprar el pa és pràcticament l’única interacció social que tenen moltes persones grans. “I després també hi ha alguns clients que venen sense mascareta i com si no passés res”, diu, però són la minoria.
